Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

9/10/2017

Joves compromesos

L’anomenada generació millennial (aproximadament, els que ara tenen menys de 30 anys), acostumen a ser titllats de frívols, superficials, materialistes, impacients i capriciosos, entre d’altres moltes generalitzacions injustes. D’alguna manera, els joves de la Companyia José y sus hermanas reivindiquen, amb aquest espectacle, la vessant més compromesa, lluitadora i crítica dels nois i noies de la seva edat envers l’herència d’un estat amb moltes carències democràtiques. Amb cruesa, creativitat i sentit de l’humor, Los bancos regalas sandwicheras y chorizos és un exercici de denúncia intel·ligent i enèrgic que assenyala i treu a la llum tot allò del que no es parla de l’Espanya franquista i les greus conseqüències que aquest silenci i permissivitat comporten. Amb textos de diversos autors (i també propis) i la dramatúrgia i direcció de Silvia Ferrando, resulta sorprenent la capacitat que té l’espectacle d’estar en sintonia amb tot el que està passant al carrer, sense haver-ho tingut previst durant la seva preparació. Això és la mostra evident de l’encert del seu enfocament envers el tema que tracta. La contundència ideològica i l’esperit revolucionari d’un grup tan jove són una alegria que cal celebrar i la prova de què encara queda espai per l’esperança.


Tot el que necessites per anar al teatre

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és un espectacle vital, carregat de joventut, de música, que lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents; qui som i com vivim després de quaranta anys de Dictadura a Espanya.

SINOPSI

Quin és el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme? Què significa per ells la figura de Franco? La coneixen en profunditat? Com influeix en les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Una nova generació davant el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país. Una nova generació que parla de la nostra història, dels seus edificis i de les estructures que els són imposades i de com els fan sentir. Estructures polítiques, arquitectòniques, històriques, lingüístiques, mentals, emocionals i, fins i tot filosòfiques.

 

Fotos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizosLos bancos regalan sandwicheras y chorizos

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Aina Cantí Mallofré

    Una obra que transmet molt amb un estil molt innovador. Els autors són fantàstics!

    28/01/2018

  • 12345

    Agustí

    Fresca, dinàmica, original, punyent… cal anar a veure-la.

    Felicitats a la companyia… és un gust fer troballes com aquesta.

    28/01/2018

  • 12345

    Edu Alcaniz

    Una obra muy original y emplea muchas técnicas y conceptos.

    27/01/2018

  • 12345

    Jaume Carbonell

    Amb actrius i actors com aquests, tenim garantit un futur de teatre de qualitat i compromès. L’enhorabona!

    25/01/2018

  • 12345

    Gemma Peiró

    Uns bandarres amb molta raó. Aneu-hi!

    21/01/2018

  • Alba

    Increible. S’ha de veure per poder explicar les emocions i pensament que transmet. Una critica a la dictadura perfecta pel moment polític actual. Molt bona feina. Felicitats!!

    14/01/2018

  • 12345

    Pedro

    Una obra molt còmoda de veure, dinàmica i divertida, amb una forta càrrega reivindicativa.
    No apta per als cecs i sords en història recent del país.
    Si ets dels que penses que els joves actualmente no tenen ideales polítics, aquesta obra, per sort, et demostrarà que estàs equivocat.
    Molt bona. Enhorabona.

    14/01/2018

  • Anna

    Fantàstica!! Aquest obra s’ha de veure!! He rigut molt però al mateix temps també m’ha fet pensar sobre el nostre passat.
    Crec que tothom hauria d’anar-la a veure per fer-nos reflexionar sobre on estem ara i què fem per canviar.
    Només felicitar els actors i les actrius!! MOLT BONA FEINA!! Enhorabona!!

    12/01/2018

  • 12345

    Maxi Power

    Felicitats per estar sortint a la tele això vol dir que alguna cosa està canviant!

    12/01/2018

  • 12345

    Maxi Power

    Súper recomanable hi vaig estar ahir i vaig flipar en colors amb tanta energia i potència de tots els actors és alucinant la força que tenen… al final no sabia si aplaudir perque et deixen tan pensatiu

    12/01/2018

  • 12345

    Blanca Pineda

    Enhorabona! Heu sortit als Marcians de TV3, que bé que a la televisó es parli de tot el que convé desenterrar. Gràcies una vegada més

    12/01/2018

  • 12345

    Blanca Pineda

    QUINA IL·LUSIÓ QUE TORNI AQUESTA PEÇA TAN XULA I NECESSARIA!!! SI US L’HEU PERDUT NO PODEU FANTAR-HI ARA, ENDAVANT AMB EL BON TEATRE COMPROMÉS

    04/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Observa el franquisme amb la mirada d’aquells que no el vam viure, set joves actors de l’Institut del Teatre. El col·lectiu José y sus hermanas ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país. Presentan dades, fan preguntes incòmodes i ens posan cara a cara amb el càncer (així l’anomenen ells) que va consumir aquest país durant 40 anys. Unes boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut, que es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana. Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant i que hauria estat necessària i pertinent en qualsevol moment, però que ara mateix esdevé imprescindible. Contenta i orgullosa de veure què es cou avui dia dins de l’institut.

    23/10/2017

  • 12345

    Felipe Cabezas

    Teatro Salvaje. De lo mejor hasta el momento.

    19/10/2017

  • 12345

    Mª Rosa Bastante Ribes

    Una obra àcida i malauradament necessària per a poder tenir clar d’on venim i en el lloc que estem encara, per a tots aquells que creuen que la dictadura és història. M’encanta que un grup de gent jove faci incidència en el tema del franquisme amb la cruesa que cal. Això demostra que als joves no els he igual el que es passi i el que va passar.
    La companyia desprèn una energia que s’encomana, ho fan molt bé i la cançó final és una meravella com la interpreta aquesta actriu.
    No us la perdeu, és una altra forma de pensar en teatre. Felicitats!

    12/10/2017

  • 12345

    Francesc

    Fantàstica, genial, s’ha de veure per poder explicar totes les sensacions que et tramet. Els actors super guaiis… He rigut molt, però també he pensat en el meu temps, que per llavors va ser molt fotut…..
    Però s’ha de veure i poder donar la teva critica, doncs per mi ha estat fantàstica, moltes felicitats a tots els actors i actrius, que son molt maques totes. Felicitats NOIS..

    11/10/2017

  • 12345

    Esther Pla

    Es una mica de tot… Rius, penses, participes, admires, és un cúmul d’emocions. Estas sempre pendent dels moviments dels actors, quant et parlen a tu…. Si a tu… No t ‘adones que subtilment et parlen a tu.
    Els actors… sensacionals, nois que ho donen tot i s’hi posen en la pell del seu personatge. S’ho passant genial, riuen, ploren, mostren el seu sentiment enver a la realitat en que vivim. Et treuen un riure quan realment ho necessites. I fins i tot et fan l’ullet. Hi ha un instant, en que arribes a gaudir d’una pau interior fantàstica. Bé S’ha de veure per poder gaudir de totes aquestes sensacions que et deixen amb la boca oberta. Aneu i desprès ja m’explicareu.

    11/10/2017

  • 12345

    Anna Penya

    Operación volver al teatro completada. I de quina manera. Energia desbordant d’uns joves que amb un somriure ens van fotent cops de puny a la nostra memòria. Hi vull tornar!

    11/10/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Tantarantana vaig gaudir d’valent veient aquesta obra que ens porta la Cia. José y sus hermanas formada per set joves actors, dos homes i cinc dones (tot i que ahir van ser sis). Amb dramatúrgia i direcció de Sílvia Ferrando, aquesta obra justament ha vist la llum en el crític moment polític que estem vivint i ens parla sota el prisma d’uns joves que no van viure els quaranta anys de dictadura i feixisme com hem arribat al moment actual, i què hem arrossegat d’aquella etapa que dóna com a resultat una fràgil democràcia. Àcida, intel·ligent, dinàmica i amb un ritme trepidant, participativa, una muntanya russa d’emocions que de vegades t’incomoda i en la següent escena et treu un somriure. Un treball grupal extraordinari però que també dóna a cada un d’ells el seu moment. Canten, ballen, es canvien diverses vegades de roba a l’escenari, i sobretot es deixen la pell. Un imprescindible, fins al dia 29 d’aquest mes. Cal veure-la si o si.

    09/10/2017

  • 12345

    Blanca Pineda

    Necesario para los tiempos que corren. Por fin un grupo de jovenes gritan basta a los herrores de nuestra historia BRAVO JOSÉ Y SUS HERMANAS

    08/10/2017

  • 12345

    Mariona Fort

    Aquests dies no tenia ganes d’anar al teatre. Tenia ganes de ben poc, en general. I no només ho he trobat molt necessari, sinó que hi ha un humor irònic molt punxant. La nostra espanya fosca, la dels 40 de dictadura, la que ha provocat els aldarulls d’aquests dies! Un OLE ben gran per aquest grup de joves!

    07/10/2017

  • 12345

    Ferran Martí

    MOLT NECESSARI. MOLT.
    ANEU-HI, ANEU-HI!! UN RETRAT ÀCID I ENERGÈTIC DEL PERQUÈ ESTEM AIXÍ, DE TOT ALLÒ QUE NO HEM PARLAT. AMB UNA VITALITAT DESBORDANT!!!!

    06/10/2017

Articles relacionats