Després d’haver estat guardonat amb diferents premis com a director (Premi Max inclòs), Julio Manrique s’ha embarcat, amb L’habitació del costat, en un repte potser no tan ambiciós com d’altres anteriors però sí prou delicat i complex per a resultar interessant. Ambientat en l’època victoriana, tot i tractar-se d’un text contemporani de la nord-americana Sarah Rhul, l’espectacle explica diverses històries on la repressió d’emocions i desig sexual formen part del principal conflicte i el retrat psicològic dels protagonistes. La proposta barreja temes de forma molt curiosa, com la invenció del vibrador per parlar de feminisme o els inicis de l’electricitat per construir figures poètiques. Igual que tracta el classisme, el racisme i l’homosexualitat com si l’atzar hagués volgut que aquestes problemàtiques acabessin en la peça. Però també barreja gèneres: comèdia d’embolics, drama històric, romanticisme… Manrique, ajudat per un magnífic grup d’actors i actrius, ha sabut equilibrar els ingredients d’aquest peculiar còctel per tal que el conjunt flueixi amb naturalitat. No obstant això, la densitat emocional del muntatge disfressat d’una aparent lleugeresa fa que, a estones, es faci llarg i es trobi a faltar que els esdeveniments succeeixin amb més agilitat. Afortunadament, l’obra està farcida de girs i petits detalls que estimulen la mirada de l’espectador que mai acaba de perdre del tot l’interès, endinsat en aquest univers tan especial on, per cert, el disseny d’escenografia de Jaume Ventura hi juga un paper decisiu.
Enllaç copiat!