Tot el que necessites per anar al teatre

LEMON PAIVA. A la postre: humor: “Monòleg humorístic”

LEMON PAIVA. A la postre: humor
16/02/2017

Després del seu gran èxit  de “Quitapenas” al Teatre Gaudí, Pedro Paiva presenta al Versus Teatre, “Lemon Paiva. A la postre: humor”, un nou monòleg humorístic d’aproximadament una hora, en què reflexiona sobre els grans temes de la vida. En aquella ocasió la meva valoració va ser de ****, la seva originalitat humorística em va sorprendre molt i m’ho vaig passar realment bé. En aquesta ocasió la meva valoració ha estat més baixa, no per la qualitat de l’espectacle, que realment és molt bo, sinó perquè no em va sorprendre.

En aquest espectacle ha incorporat nous elements escènics, com les quatre titelles que l’acompanyen: “el negro Juan”, “los hermanos mellizos José y Francisco Amadeo”, “la Lirio” que és equilibrista i en “Renato, el pintor de zapatos”, amb aquest últim ha utilitzat els seus quadres de sabates ( col·lecció de quadres pintats per ell, que es van poder veure exposats al vestíbul del Gaudí), com: “Tras los pasos de Gaudí”, “Tras los passos de Dalí”, “Tras los passos de Froid” i “Calzado para un beso”.

També en aquesta ocasió ha jugat amb la il.luminació, les llums han creat un clima especial a l’escenografia.

 

És una proposta teatral d’humor, amb textos plens de ritme escrits pel propi Paivas, que com passa amb la poesia, són escrits per ser escoltats. És allò que en diem literatura oral.

La rima és molt particular, li dona al espectacle la seva gràcia i li permet anar d’un tema a un altre amb fluïdesa, a la vegada que aconsegueix que el públic el seguim amb facilitat, sense perdre’ns en cap moment, el que ens està dient.

La gràcia de l’espectacle és el text, el que ens diu, com es diu i el seu doble sentit. Són textos curts i de temes variats. En aquesta ocasió en parla de les simetries, masculí i femení, d’optimisme i pessimisme, del bé i el mal, la veritat i la mentida, el riure, l’amor, la gelosia,…,sempre amb la intenció de fer-nos reflexionar.

Us deixo un petit tastet…

“Si bien se escribe bien, se lee bien. Si mal se escribe mal, se lee mal”.

“Condón….. Con don, con doña, con don nadie, con do minio”

“Las fases del amor: Amor solido, amor líquido, amor gaseoso”

 

Si no l’he vist mai, no us el podeu perdre !!!

 

← Tornar a LEMON PAIVA. A la postre: humor