Quan vaig llegir la novel·la de Cristina Morales, Lectura Fàcil, que la tenia molt pendent i l’arribada de l’adaptació al teatre em va servir com a excusa per a clavar-li les dents, vaig pensar, ‘wow… A veure com nassos s’adapta això a teatre sense que perdi la potència del text’, doncs l’Alberto San Juan ho ha aconseguit. La versió teatral del premiat text és molt fidel al llibre, i sap retratar l’essència dels personatges i dels missatges principals de la Morales a l’escena.
L’obra és, tal com el llibre, a l’una impactant, reflexiva, humorística i ens fa veure amb uns ulls molt diferents què significa tenir una discapacitat i fins a quin punt les persones amb alguna mena de condició de discapacitat deuen o no tenir a algú, ja sigui una persona o les pròpies institucions, que prenguin decisions per elles, en principi, pel seu propi bé; decisions que no només concerneixen a on viure, si no a les seves idees, sexualitat, independència, gustos, fins i tot el seu cos… territoris en els quals, qualsevol persona a la qual no se li retira aquest dret a decidir, ni es qüestionaria que uns altres decidissin per ella, o sí?.
També és una obra molt combativa, antisistema, que posa tot del revés a través, sobretot, del personatge de la Nati (haig de confessar que és el meu preferit), que, sense cap filtre a causa de la seva condició, llança flames per la boca cada vegada que considera que alguna cosa no és justa, que bàsicament és gairebé sempre, envers ella, el seu entorn o les seves cosines.
Et diria que si ets més de llibres que de teatre, llegeixis la novel·la abans, però que si no, i t’agrada més l’art en viu, et deixis sorprendre directament amb la peça teatral; a mi m’hauria encantat gaudir-la amb ulls de qui no sap què veurà, perquè això permet possiblement obrir-te a reflexions que, en cas d’haver llegit la novel·la, potser ja les tens fetes des de casa. Encara que l’obra suma protagonisme de personatges no tan principals en la novel·la i aquests són representats per dos actors i una actriu amb discapacitat, que li dona a la peça un toc diferenciador i que va una mica més enllà que el llibre, i això és d’agrair per als que ja coneixen la novel·la, perquè et permet veure més arestes d’un tema tan complex.