Tot el que necessites per anar al teatre

Las cosas que faltan: El drama de la necessitat

Las cosas que faltan
14/08/2014

El millor del teatre contemporani és que ofereix la possibilitat de tractar problemàtiques actuals que han nascut de l’evolució mateixa de la nostra societat. Las cosas que faltan narra la història del Jaime i el Martín, una parella que, davant el desig irrefrenable de ser pares, ofereix una suma de diners a una dona a canvi del lloguer del seu ventre. Escrita i dirigida per José Pascual Abellán, l’obra es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera, el conflicte que suposa la presa d’una decisió tan complicada i els motius que els empenyen a fer-ho de la forma més primària i clandestina. La segona, les conseqüències de la seva acció. L’espectacle planteja molt bé el dilema ètic dels personatges a través de diàlegs molt dinàmics i frases de gran pes on veiem la seva angoixant necessitat d’omplir les parcel·les buides de les seves vides. No obstant això, a vegades les converses sonen una mica massa elevades i es troba a faltar humor i realisme. En massa ocasions, els sentim explicar el que senten i pensen quan, potser, seria més creïble i interessant que se’ns permetés deduir-ho de la seva actitud i les seves accions. En aquest sentit, veiem massa la mà de l’autor quan el conflicte és tan potent que genera debat per si mateix i, per tant, caldria mantenir-se un pèl més al marge. Aquest punt pamfletari de la proposta deriva en un desenllaç inversemblant i melodramàtic on el personatge femení canvia radicalment sense matisos ni justificació. Això desllueix, en part, la càrrega emotiva tan ben portada fins llavors, especialment per l’actor Denís Gómez, el millor del trio protagonista. Malgrat aquests punts febles i una escenografia poc imaginativa, però, es tracta d’una peça valuosa i consistent des de l’elecció mateixa del tema i prou ben escrita com per deixar en l’espectador dues o tres preguntes sense respondre.

← Tornar a Las cosas que faltan