“Les Amargues Llàgrimes de Petra Von Kant” és un text que trenca esquemes i clixés. Al seu moment va ser una revolució per la cruesa dels emocions plasmades. Avui dia certs conflictes han estat superats (encara que hi hagi persones a qui encara els sorprengui que dues dones es vulguin), però els sentiments trobats, els conflictes, el voler malgrat el dolor, les relacions tòxiques, el fet de necessitar fugir d’una relació sense poder són temes universals que transcendeixen les dècades i els segles.
En aquesta versió; Rakel Camacho aposta per una estètica avantguardista i ens retrotrau al cinema alemany dels anys 70. Blanc, negre, llums, decoració que suggereix més que mostra, bustos penjats que simulen el desig i les passions que pugen i baixen… No és només el que sentim i veiem, és el que ens fa sentir tota l’obra. No és una posada en escena realista, és una posada en escena sensitiva. Tot és a flor de pell però cal entrar a la sala sense res preestablert. És com un enorme carnaval dels animals.
Les interpretacions no defrauden, totes estan en simbiosi completa amb l’entorn.
Sens dubte Fassbinder no deixa indiferent ningú però Rakel Camacho tampoc.
29/03/2025- Nave 10 Matadero (Madrid)