La reina de bellesa de Leenane

2/03/2019

Una perla irlandesa

La perla 29 estrena a la Biblioteca Nacional de Catalunya l’adaptació d’un text de Martin McDonagh ambientat en una Irlanda rural, llunyana, freda. La reina de la bellesa de Leenane, sota la direcció de Julio Manrique, presenta la cura pels detalls l’elecció de textos d’una profunditat i emoció a la que ens té acostumats la Biblioteca Nacional de Catalunya.

El treball de Julio Manrique és excepcional presentant un text amb un potencial enorme que és aprofitat de manera òptima per a dur a terme una representació cuidada, bella i potent. Un escenari simple, l’interior d’una petita casa d’un poble rural irlandès; però un exterior enorme, on la pluja i el fred s’encomanen al públic que ràpidament es veu reflectit en una escena purament quotidiana. Recursos escènics com la mateixa pluja, el detallisme del mobiliari, electrodomèstics, recursos sonors, nits, dies…

L’escenificació és sublim, i potencia al màxim el text: l’escena parla tant o més que els personatges. La solitud de la Maureen, qui porta 25 anys cuidant la seva mare no només es veu en el text, es nota amb la pluja, amb el fred irlandès que sembla entrar per les portes, amb el silenci d’una casa trista. Tot i això, l’escena no és gens estàtica, de la mateixa manera que el text. Allò que és quietud, silenci i pluja es pot convertir en focs, crits, dolor i culpa ràpidament, d’una manera trepidant. Leenane acaba per ser un espai gairebé maleït, embogit, on el públic veu reflectit el dolor silenciós que n’és el temps.

El treball de l’elenc és, també, d’una qualitat excel·lent. Marta Marco encarna una Maureen que ràpidament connecta amb el públic per l’actualitat dels seus dubtes, dels seus problemes, d’una joventut perduda que vol recuperar. Un personatge femení d’una profunditat impressionant, portada a l’extrem en varies ocasions, amb qui el públic vol identificar-se i allunyar-se al mateix temps. De la mateixa manera, el treball de l’Ernest Villegas, la Marissa Josa i l’Enric Auquer (amb un paper minoritari però molt ben treballat) és molt destacable. Les interpretacions ajuden, juntament amb factors anomenats anteriorment, a que el públic sigui testimoni d’una historia on hi ha lloc pel drama i la tragèdia però també per l’amor, el riure o la nostàlgia.

En síntesi, una producció amb molta cura, tal i com acostuma a fer La perla 29. La història de la Maureen i la seva mare connecta amb públic de manera ràpida gràcies a la bona feina dels recursos escènics, al treball dels actors i a la qualitat del text. Riure, plorar, esgarrifar-se… Hi ha moment per tot dins una petita casa al petit poble de Leenane.


Tot el que necessites per anar al teatre

La reina de bellesa de Leenane

La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, col·laborador habitual de La Perla 29, s’estrenarà com a director a l’espai del Teatre Biblioteca amb un brillant text irlandès: La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsi

Ambientada en un petit poble, Leenane, al comptat irlandès de Connemara. Descobrirem la vida de la Maureen, una dona soltera de 40 anys que viu en una casa antiga amb la seva vella i despòtica mare, la Mag, d’uns 70 anys. L’arribada dels germans Pato i Ray Dooley alterarà la vida de les dones, almenys per uns dies.

El director diu:

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tant cinematogràfic. I també les seves pelis, tant teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de Mcdonagh. Com la Frances McDormand a la recent “Tres anuncios en las afueras”. O com la Maureen de “La Reina de bellesa de Leenane”. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure “La Reina de bellesa de Leenane” amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. La única i indiscutible reina de bellesa de Leenane.

Julio Manrique

Video

Fotos + fotos

La reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de Leenane

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un dur retrat familiar sobre la solitud, el maltractament i la manipulació psicològica. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora. Una obra que et fa somriure, i de cop i volta et deixa clavat a la cadira. Manrique firma una altra posada en escena exemplar. Meticulosa, perquè no falta detall, i amb el to just per donar vol al text de McDonagh. Ni un artifici amb la idea que el marc sempre màgic de la Biblioteca ens faci sentir que veiem a través d’una finestra què passa a la desballestada casa de les Folan. I no hi falta la pertinaç pluja exterior per recordar-nos que estem en la humida Irlanda. Tot flueix amb el ritme adequat, primer amb la cadència per conèixer els personatges i després amb l’empenta tempestuós que porta al desenllaç. El treball de l’elenc és, també, d’una qualitat excel·lent amb unes interpretacions brillants. I si vols saber-ne mes https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/05/la-reina-de-la-bellesa-de-leenane/

    05/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • Sergio
    12345

    Genial el texto de Martin McDonagh, espectacular el reparto y muy bien aprovechada la escenografía. No os la perdáis.

    19/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019
  • Teresa

    Ahir dia 13 vaig assistir a la funció prèvia de l’obra i em va agradar molt la posta en escena i la interpretació dels actors, no obstant voldria puntualitzar que a vegades no s’entenia el que deien.

    14/02/2019

Articles relacionats