Tot el que necessites per anar al teatre

La reina de bellesa de Leenane: Una perla irlandesa

La reina de bellesa de Leenane
2/03/2019

La perla 29 estrena a la Biblioteca Nacional de Catalunya l’adaptació d’un text de Martin McDonagh ambientat en una Irlanda rural, llunyana, freda. La reina de la bellesa de Leenane, sota la direcció de Julio Manrique, presenta la cura pels detalls l’elecció de textos d’una profunditat i emoció a la que ens té acostumats la Biblioteca Nacional de Catalunya.

El treball de Julio Manrique és excepcional presentant un text amb un potencial enorme que és aprofitat de manera òptima per a dur a terme una representació cuidada, bella i potent. Un escenari simple, l’interior d’una petita casa d’un poble rural irlandès; però un exterior enorme, on la pluja i el fred s’encomanen al públic que ràpidament es veu reflectit en una escena purament quotidiana. Recursos escènics com la mateixa pluja, el detallisme del mobiliari, electrodomèstics, recursos sonors, nits, dies…

L’escenificació és sublim, i potencia al màxim el text: l’escena parla tant o més que els personatges. La solitud de la Maureen, qui porta 25 anys cuidant la seva mare no només es veu en el text, es nota amb la pluja, amb el fred irlandès que sembla entrar per les portes, amb el silenci d’una casa trista. Tot i això, l’escena no és gens estàtica, de la mateixa manera que el text. Allò que és quietud, silenci i pluja es pot convertir en focs, crits, dolor i culpa ràpidament, d’una manera trepidant. Leenane acaba per ser un espai gairebé maleït, embogit, on el públic veu reflectit el dolor silenciós que n’és el temps.

El treball de l’elenc és, també, d’una qualitat excel·lent. Marta Marco encarna una Maureen que ràpidament connecta amb el públic per l’actualitat dels seus dubtes, dels seus problemes, d’una joventut perduda que vol recuperar. Un personatge femení d’una profunditat impressionant, portada a l’extrem en varies ocasions, amb qui el públic vol identificar-se i allunyar-se al mateix temps. De la mateixa manera, el treball de l’Ernest Villegas, la Marissa Josa i l’Enric Auquer (amb un paper minoritari però molt ben treballat) és molt destacable. Les interpretacions ajuden, juntament amb factors anomenats anteriorment, a que el públic sigui testimoni d’una historia on hi ha lloc pel drama i la tragèdia però també per l’amor, el riure o la nostàlgia.

En síntesi, una producció amb molta cura, tal i com acostuma a fer La perla 29. La història de la Maureen i la seva mare connecta amb públic de manera ràpida gràcies a la bona feina dels recursos escènics, al treball dels actors i a la qualitat del text. Riure, plorar, esgarrifar-se… Hi ha moment per tot dins una petita casa al petit poble de Leenane.

← Tornar a La reina de bellesa de Leenane