La reina de bellesa de Leenane → Biblioteca de Catalunya

19/02/2019

Por a la soledat

Després de Shakespeare, Martin McDonagh és l’autor anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord. Tot i que va néixer i va ser criat al sud de Londres, el seus orígens són irlandesos, d’aquí que totes les seves peces estan ambientades en Irlanda.

“La reina de la bellesa” és la primera de les tres peces de “La Trilogia de Leenane” (una trilogia on els fets de totes tres obres transcorren en terres de Connemara). Les altres dues peces són “La calavera de Connemara” (espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 en la categoria de Millor actor de repartiment, a Oriol Pla, dirigida per l’Iván Morales i que vam poder veure a La Villarroel), i “The Lonesome West” (“L’oest solitari”)(de la qual es va poder veure en el 2011 una versió de la companyia Ras Teatre en l’espai escènic de la Nau Ivanow sota la direcció de Pepa Fluvià).

Podríem dir que “La reina de la bellesa” és una barreja entre thriller psicològic i comèdia negra, és el que en diríem teatre de la crueltat (In-yer-face), per la seva capacitat d’aconseguir captar l’atenció de l’espectador i deixar-lo absort per tot el que està passant al seu davant.

Us la recomano per moltes raons:

El text és brutal. Els diàlegs són brillants, conflictius, plens de ressentiment i rancúnia. El llenguatge i el vocabulari que s’utilitza és col·loquial, tot i que moltes vegades resulta desagradable, retorçat i violent.

Julio Manrique dirigeix amb total precisió aquest muntatge. Tot està estudiat i cuidat al mil·límetre: interpretació, il·luminació, espai escènic, …Tot sembla real.

La posada en escena i l’escenografia de Sebastià Brossa és molt realista. Es tracta d’una cuina menjador plena de detalls que ens fan pensar en quines condicions s’hi viu en aquella casa. Tot és vell i depriment. L’ambient que s’hi respira és de soledat i austeritat.

Altres elements a destacar són la llum (Jaume Ventura), el so i els efectes especials (Damien Bazin) que s’utilitzen al llarg de l’obra. Elements imprescindibles que fan possible que els espectadors percebem aquella sensació asfixiant i de solitud que es viu dins aquella casa. Les diferents intensitats de  llum i altres recursos escènics, com el terra enfangat, la puja i el foc, aconsegueixen mostrar una estètica realista que es manté durant tota la representació.

Excel·lent feina de caracterització ( Helena Fenoy i Marta Ferrer) i vestuari (Maria Armengol).

Pel que fa al repartiment, els personatges principals l’encapçalen dues grans actrius, la Marissa Josa en el paper de la mare (Mag Folan), i la Marta Marco en el paper de la filla (Maureen Folan). Són personatges desil·lusionat amb la vida i amb el món que els rodeja. Unes interpretacions extraordinàries, per treure’s el barret, fer l’onada i cridar bravo una i un altra vegada.

També cal felicitar als dos actors: Ernest Villegas ( Pato Dooley)  i Enric Auquer (Ray Dooley), els dos protagonistes encarregats de sacsejar la rutina de les Folen i de mostrar la part més amable i divertida de l’obra.

 

“La reina de la bellesa” és una obra intensa, que emociona. Una obra que et fa somriure, i de cop i volta et deixa clavat a la cadira. És una història gris, fosca. Real. És odi i amargura. És destrucció, frustració, opressió. Xantatge i manipulació. Desesperació. Esperança. Pluja i herba humida.

“La reina de la bellesa” ens parla de la por a la soledat, d’aquella soledat més absoluta, i del que un seria  capaç de fer per tal de no estar sol.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 18,00€

Comprar Entrades

La reina de bellesa de Leenane

La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, col·laborador habitual de La Perla 29, s’estrenarà com a director a l’espai del Teatre Biblioteca amb un brillant text irlandès: La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsi

Ambientada en un petit poble, Leenane, al comptat irlandès de Connemara. Descobrirem la vida de la Maureen, una dona soltera de 40 anys que viu en una casa antiga amb la seva vella i despòtica mare, la Mag, d’uns 70 anys. L’arribada dels germans Pato i Ray Dooley alterarà la vida de les dones, almenys per uns dies.

El director diu:

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tant cinematogràfic. I també les seves pelis, tant teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de Mcdonagh. Com la Frances McDormand a la recent “Tres anuncios en las afueras”. O com la Maureen de “La Reina de bellesa de Leenane”. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure “La Reina de bellesa de Leenane” amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. La única i indiscutible reina de bellesa de Leenane.

Julio Manrique

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos + fotos

La reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de Leenane

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019

Articles relacionats