Llarga i lenta

La Ratonera

La Ratonera
10/03/2014

L’escenografia, il·luminació i vestuari em van fer viure l’aïllament i el fred que abraça la història d’Agatha Christie, però se’m va fer un espectacle llarg i pesat. No sóc un expert en teatre, però si que m’agrada la novel·la negra i certament La Ratonera no va mantenir la meva atenció més enllà dels 15 minuts inicials. L’intenció és bona, però crec que una producció tan ambiciosa hauria de mesurar millor el tempo: realment les dues parts (d’una hora cadascuna…) la fan eterna i el ritme em sembla, en una paraula, antic. El text ho és? D’acord, però crec que caldria adaptar-lo al 2014 o al 1990 com a mínim. Si no, lluny d’aconseguir que l’espectador quedi ‘atrapat’ a La Ratonera, només aconseguirem que perdi l’interés. Destacar l’ambient de l’estrena creat per la companyia de teatre La Fresca, que va reencarnar a una Agatha Christie tot escribint al hall de l’Apolo i altres personatges de les seves novel·les rondant l’espai.

← Tornar a La Ratonera

Enllaç copiat!