El realisme màgic és un moviment literari sorgit a mitjans del segle XX i caracteritzat per la introducció d’elements fantàstics dins d’una narrativa realista. La edad de la ciruela és una obra de teatre que beu directament d’aquest gènere més propi de novel·la que van popularitzar autors com Esquivel, Allende o García Márquez. Escrita pel dramaturg argentí Arístides Vargas, narra la història de les humils dones d’una família que, generació darrera generació, lluiten, cadascuna a la seva manera, per escapar de la repressió que suposa el rol femení en segons quines èpoques i estatus socials. El text conté una important càrrega poètica i algunes dosis d’humor però també molta amargor. Tota aquesta barreja de moments i emocions no són gens fàcil de representar. El realisme màgic originalment està ideat per ser llegit, ja que es necessita un temps per captar les seves imatges sense perdre’ns en la seva densitat narrativa. Traslladat a escena, tot i els esforços de la companyia, el text de Vargas esdevé, per moments, massa feixuc. A més, s’insisteix massa en metàfores una mica obvies com la detenció del temps o les prunes que donen nom a l’espectacle. Afortunadament, les actrius fan bé la seva feina (amb moments brillants com el judici al rellotge) i es nota que creuen fermament en el projecte, així com el director que, en general, ha pres les decisions encertades. Llàstima que s’ha optat per un naturalisme estètic (escenografia i atrezzo) que, certament, deixa poc espai a la imaginació.
Enllaç copiat!