Tot el que necessites per anar al teatre

La conferència de Wannsee: “Hem de seguir lluitant contra l’oblit”

La conferència de Wannsee
26/01/2017

Exquis Teatre (companyia dirigida pel polonès establert a Barcelona Pavel Bsonek) presenta durant el cicle de teatre Cicatrius quatre obres de teatre : “La nit d’Helver” (ambientada en l’Europa controlada pel feixisme la nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)),“Wannsee”(reproducció de la conferència mantinguda el 20 de gener de 1942 a Berlín), “Protesta” (Tracta sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món) i “Leni” (Trobada fictícia entre 2 personatges reals Johnny Carson i Leni Riefenstahl, una directora de cinema coneguda per fer les pel·lícules del Tercer Reich), totes elles amb la finalitat d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més foscos de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi.

 “La conferència de Wannsee”

El 20 de gener de 1942, el SS-Obersturmbannführer Adolf Eichmann, ajudat per Reinhard Heydrich es reuneixen juntament amb 13 dirigents nazis, amb l’objectiu “d’evacuar” (eliminar) a tots els jueus d’Europa. El lloc on transcorre la reunió és en una casa senyorial situada prop d’un llac anomenat Wannsee. D’aquella reunió va sortir el que ells anomenarien “la solució final”, terme que van utilitzar per ocultar la seva política d’assassinats en massa  a la resta del món.

 

Els participants a la conferència van ser homes cultes, amb estudis, la majoria d’ells jutges

La reunió s’assenyala com la primera discussió de la Solució final .

La discussió se centrà en l’objectiu “d’expulsar” els jueus del poble germànic.

S’avaluà el nombre de jueus a Europa.

Es presentà el pla de la deportació. Els SS són els determinants de  classificar els jueus i decidir el seu destí. Exposant les mesures a prendre d’evacuació tenint en compte l’edat i el país d’origen, el tractament de les persones amb “sang mixta”, …

Es parla dels camps de concentració, del les càmeres de gas i dels crematoris.

Es parla del mètode (esterilització, separació per sexe, execucions massives, gasificació ( camions i càmeres), eutanàsia ( T4), electrocució,…).

Es calcula la quantitat de persones processades: 2.500 per hora, 60.000 al dia, 21.900.000 a l’any.

 

Per representar  “La Conferència de Wannsee” la companyia Exquis Teatre ha triat un espai escènic del tot realista; un dels salons principal de la Casa de la Seda, amb una decoració molt similar a la del palau on es van trobar els quinze dirigents nazis. Millor escenografia impossible!!!

Però perquè a mi no m’ha convençut del tot aquest muntatge?

Les interpretacions. Tret de quatre actors ( Òscar Intente, Edgar Moreno, Jose Pérez-Ocaña i Roger Batalla), a la resta no me’ls he cregut gens.  Començant per la interpretació de l’actriu Oriana Bonet, que per moments em va fer reviure la meva infantesa en el parvulari… No podia parlar de manera natural ?

Ni el posat gens creïble de Carles Goñi en el seu paper de Reinhard Heydrich.

Ho sento però no he vist en les interpretacions ni el cinisme, ni la ironia, ni el sarcasme d’aquells monstres, uns éssers tan macabres, capaços de portar a terme les pitjors de crueltats de la ment humana.

 

La part positiva d’aquesta obra és el missatge que vol transmetre .

És imprescindible no oblidar i recordar tots els episodis de la història, que d’alguna manera o d’altra, ens han marcat per la seva crueltat. D’aquesta manera, tot i que sigui dur i dolorós reviure moments dels que tots voldríem passar pàgina, és necessari insistir en recordant-los, per que mai més es tronin a repetir. Penseu que si no seguim lluitant contra l’oblit, d’aquí a poques generacions tot quedarà oblidat.

S’ha de seguir lluitant contra el feixisme, el fanatisme, el racisme i l’odi, i defensar els drets i la vida de les persones, perquè mai més es tornin a repetir les brutalitats que van succeir en els  camps d’extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka).

Una recomanació: Feu una ullada a la pel.lícula “La solución final” (Conspiracy) dirigida per Frank Pierson.

 

** 1/2

← Tornar a La conferència de Wannsee