Després d’anys i unes quantes obres a l’esquena, ja ha quedat clar que Oriol Broggi ha trobat el seu segell com a director. Tenir un estil de direcció tan reconeixible té l’avantatge de poder fer-lo jugar a favor com a marca artística, acontentant els seguidors dels teus muntatges; però també té el perill de deixar-te atrapat en la repetició de la fórmula. La bona persona de Sezuan és un muntatge ambiciós que sap omplir la sala gran del TNC sense grans artificis, amb música, bon gust i notables interpretacions. Un cop més, Broggi es recolza en l’enorme talent de Clara Segura per sostenir una història que, malgrat el didactisme de Brecht, aconsegueix resultar emotiva. La qüestió és que l’artefacte funciona però no sorprèn, ja que tots els seus recursos escènics ja han estat utilitzats amb anterioritat per la gent de La Perla 29 i, per tant, es troba a faltar la frescor de noves idees. També es transmet una mica la sensació que, a l’espectacle, ha entrat tot allò que al director se li ha acudit durant el procés d’assajos. Això, en sí mateix, no és un problema però, en conjunt, davant d’una peça de tres hores de durada i plena de cançons, fa pensar que potser caldria haver renunciat a algunes coses. En qualsevol cas, el text és interessant, l’obra llueix i és efectiva, superant la fredor de l’èpica brechtiana amb naturalitat, probablement, el repte superat més gran de tota la proposta.
Enllaç copiat!