Estrenada el 17 de juliol a l’Antiga Presó Model (espai de repressió del col·lectiu LGTBI, en el que van estar preses i maltractades moltes artistes com Lorena Loys, Carmen de Mairena, Ocaña o Madame Arthur), dins el Grec Festival de Barcelona 2023, i amb totes les entrades exhaurides, Jo, travesti és un homenatge a l’art del transformisme i una reivindicació i reconeixement a totes aquelles persones (artistes transvestits) que gràcies a la seva manera de fer i expressar-se, en una època on era molt difícil viure amb llibertat la seva identitat, van visualitzar i mostrar amb valentia la seva identitat al món. És gràcies a elles i al seu llegat cultural i social que, podem coneixer i gaudir de grans artistes com Roberto G. Alonso, al que des de fa anys segueixo i admiro.
Extraordinària!, seria la paraula amb la qual definiria el conjunt d’aquest muntatge. Extraordinària tota la part artística i tècnica. Començant per l’elegància de Roberto G. Alonso que brilla dalt de l’escenari, tant pel seu vestuari (plomes, lluentons i sabates d’agulla) que llueix amb elegància, com per la seva llum interior que traspassa la quarta paret i ens captiva a totes les persones que hi som presents.
Roberto G Alonso és una diva que es fa estimar per la seva autenticitat, transparència i sinceritat. El músic i actor Jordi Cornudella, transformat en Jazmine Verdaguer (alter ego d’ell) l’acompanya durant tot l’espectacle. Josep Maria Miró, autor de la dramatúrgia d’aquest espectacle, tot i que no hi és de manera presencial a escena (ha veure com us ho explico) utilitza el cos d’en Jordi per comunicar-se amb en Roberto i el públic, similar a la manera de com ho va fer en Sam amb Oda Mae en la pel·lícula Ghost, participant en algunes de les escenes.
La posada en escena, la il·luminació, el vestuari i la caracterització, sensacionals!
És a partir de la biografia de Roberto G. Alonso, que Josep Maria Miró ha creat aquest espectacle d’autoficció. També hi ha molta recerca històrica, sobretot dels anys 20 i 30, època daurada del Paral·lel.
Es tracta d’un espectacle molt divers que combina teatre, música i dansa; un cabaret en el qual hi ha de tot, interacció amb el públic, confidències, música, coreografies, cançons, gestualitat i playback (Divina, brutal Roberto interpretant en playback el tema Cuore de Rita Pavone).
Jo travesti ens fa viatjar a espais mítics com el Wuli-Chang, la Criolla, a l’Edén Concert, la Cúpula Venus, el Whisky Twest, la bodega Bohemia o la bodega Apolo.
Roberto G. Alonso no decep, ens regala moments sublims, inoblidables, unes vegades fent ús de la ironia i altres de la paròdia. El sentim cantar cople i cançó melòdica. Ens fa riure i també ens emociona. El seu relat passa de l’humor irònic al relat més punyent, de la festa a la duresa, de les confessions més íntimes i doloroses a l’alegria de viure.
Jo travesti és una reivindicació a l’art i la cultura travesti, a la figura del transformista i als imitadors d’estrelles, a les grans figures, transgressores del transvestisme: als precursors del transformisme de l’Espanya de principis de segle XX com Paco Espanya, Leopoldo Fregoli, Foliets o de Bries, que han fet història interpretant èxits convencionals o cançons pròpies que reivindicaban la llibertat sexual, altres com Derkas, Mirko, Luisito Carbonell, Freddy, Ocaña o Violeta la Burra, i de més actuals com Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski.
També és una denúncia a les agressions i menyspreu que reben constantment aquest col·lectiu. El mateix Roberto fa uns dies va ser agredit en ple carrer mentre es dirigia a la roda de premsa de presentació d’aquest espectacle. No és la primera vegada que li passa. Fa uns deu anys va patir una agressió similar que a Jo travesti se’n parla.
És important que les noves generacions coneguin tota aquesta part de la nostra història; que descobreixin aquelles figures pioneres que van crear un precedent de lluita contra el que estava establert, però sobretot que entenguin que ningú ens pot llevar el dret de ser qui decidim ser o de quina manera volem viure.
