Je suis narcissiste
15/04/2019
El narcisisme existeix a tot arreu

Després de veure l’obra de Lluïsa Cunillé “Après moi, le déluge” convertida en opereta sota la direcció de Jordi Prat i Coll, tenia claríssim que “Je suis narcissiste” d’Helena Tornero no me la podia perdre.

“Je suis marcissiste” és una història sobre el narcisisme expressada en forma d’òpera bufa.

Helena Tornero ho treballa dins del món de les arts, tot i que de narcisistes n’hi ha a tot arreu: a la feina, a la família o en una relació de parella. Jo fins hi tot m’atreviria a dir que tots nosaltres en un moment donat hem estat narcisistes.

L’argument gira en torn a Clotilde, una gestora cultural, la mort del seu gat, els personatges excèntric que la rodejant i la visita a un psiquiatra. Amb tots ells ens endinsarem dins el món del narcisisme per adonar-nos que el narcisisme existeix a tot arreu.

En aquesta ocasió ha estat Marta Pazos qui s’ha encarregat de la direcció escènica. La posada en escena m’ha agradat moltíssim; visualment semblava extreta d’un llibre de còmic ambientat en les comèdies romàntiques dels anys 40- 50. Pel que fa aquest aspecte, juntament amb el vestuari i la caracterització, la meva valoració ha estat de les més altes: cinc sobre cinc.

Pel que fa a la música és molt variada. Està plena de recursos i estils musicals diferents. La compositora Raquel García Tomás ha creat per aquesta òpera bufa, una partitura plena de picades d’ull a diferents estils musicals: fragments que ens recorden a les grans bandes sonores del cinema, alguns arranjaments de comèdies musicals, i alguna que altra ària d’òpera molt conegudes per la gran majoria de públic assistent.

Vinicius Kattah a part d’encarregar-se de la direcció musical, ha contribuït en alguns aspectes dins la representació com un actor més del repartiment. Sota la seva peculiar batuta els músics de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.

Aquesta opereta està protagonitzada per dues sopranos Elena Copons (Clotilde, una gestora cultural) i Maria Hinojosa, el baríton Toni Marsol (Giovanni, un psiquiatra) i el Tenor Joan Ribalta. Tret de l’Elena Copons i en Toni Marsol que interpreten cadascun d’ells un sol personatge, la resta d’actors interpreten a tots els altres personatges que hi surten durant tot l’espectacle: una blogger xenòfoga, un artista conceptual, un grup espiritual zen, un ascensorista, les amants de la parella de la protagonista, un cura, un gat, el venedor d’una funerària,…  No sóc molt entesa en qualitat vocal, però personalment m’han agradat molt tan a nivell vocal, com d’interpretació. Per tant la meva valoració en aquest cas és de quatre sobre cinc.

El text o llibret és el que més m’ha grinyolat. Possiblement la utilització d’una gran quantitat de paraules i sinònims, que són bàsicament la base de la dramatúrgia, no m’ha acabat de convèncer. Fins hi tot algunes de les frases m’han semblat posades amb calçador. Suposo que no és feina fàcil posar lletra a una partitura.

Per tant tot i que he rigut en alguns fragments i escenes, que la caracterització i posada en escena m’han agradat moltíssim, que les interpretacions vocals i interpretatives han estat molt ben executades i la música és de gran qualitat… no he acabat de connectar amb aquesta proposta.

Connectar per mi és sentir alguna cosa. I és precisament això el que demano en un espectacle: sentir.

 

Tot el que necessites per anar al teatre

Je suis narcissiste

Je suis narcissiste

Torna l’Òpera de Butxaca i Nova Creació amb Je suis narcissiste una peça sobre un dels mals del segle XXI. Quan l’ego es fa tan gros que envaeix tots els espais, i sobretot els virtuals, només queda una opció per amansir-lo: venir a l’òpera!

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Una òpera bufa no té per què ser una peça de teatre graciosa i el llibret d’Helena Tornero és una successió de tòpics que reflecteixen la absurditat que ens envolta amb massa freqüència. I, per què no dir-ho, el absurdament que nosaltres mateixos ens comportem també amb massa freqüència. Si bé aquesta òpera contemporània és un tipus vodevil, ja que els personatges entren i surten amb un ritme frenètic sense decaure en l’hora llarga que dura la funció, la connexió amb el llenguatge hauría de ser impecable des de la musicalitat i aixó no sempre s’ha aconseguit. Possiblement la utilització d’una gran quantitat de paraules i sinònims, que són bàsicament la base de la dramatúrgia, no m’ha acabat de convèncer. Fins hi tot algunes de les frases m’han semblat posades amb calçador. Suposo que no és feina fàcil posar lletra a una partitura. De totes maneres, el fet d’intentar-ho i haver-ho aconseguit parcialment mereix un aplaudiment sense restriccions. Capítol a part mereixen els/les cantants -estupendos actors a més- que estan magnífics. Els quatre protagonistes van suar bé les samarretes i les veus si bé no han aconseguit fer-me connectar amb el muntatge. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/13/je-suis-narcissiste/

    19/04/2019
Articles relacionats
'Je suis narcissiste' i 'Com els grecs' arriben al Teatre Lliure

'Je suis narcissiste' i 'Com els grecs' arriben al Teatre Lliure

10 Abril 2019

Je suis narcissiste i Com els grecs, dues propostes tan diferents com interessants, arriben aquests dies al Teatre Lliure. Es tracta, d’una banda, del darrer muntatge d’Òpera de Butxaca i […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.