Tot el que necessites per anar al teatre

Ivànov: Quan les bones idees es mengen la història

Ivànov
26/05/2017

Les expectatives són dolentes. A vegades criminals. Ivànov prometia molt: recomanacions entusiastes, bons actors, bon director, posada en escena contemporània… Però a vegades no n’hi ha prou.

Àlex Rigola assegura que no li interessa la gran majoria de teatre que es veu a casa nostra. Fins i tot hi inclou alguns dels seus propis espectacles. És per això que amb aquesta versió lliure de Txékhov ha apostat per una posada en escena contemporània despullada d’alguns artificis propis de la teatralitat. La contenció interpretativa és, segurament, un dels punts forts del muntatge.

L’altre podria ser la posada en escena, amb elements interessants com el partit de futbol, l’exhibició de Benito amb el io-io, el confeti o els gats, però hom pot tenir alhora la sensació que s’acaben menjant la història. I és que l’adaptació deixa part dels personatges força despullats i mancats de personalitat. Alguns, de fet, queden tan reduïts que s’haurien pogut estalviar. Dir que Sara Espígul, Àgata Roca i Sandra Montclús estan desaprofitades és quedar-se curt…

Bona música en directe a càrrec de Nao Albet, bones interpretacions de Joan Carreras, Vicky Luengo o Pau Roca i audiovisuals massa sovint sense sentit en un muntatge que, malgrat tot, és interessant de veure. Que no deixi indiferent sempre és bona senyal.

← Tornar a Ivànov