Què bès-tia!

13/11/2015

Què bès-tia!

Només tinc una paraula per definir l’estat en què surts d’Hostiando a M: subidón (sincerament, no sé trobar-la en català). A escena hi ha una energia desbordant i tu te l’endús. Et posaries a cantar RIP o Eskorbuto al mig del carrer. Hi ha humor, mala llet, violència, trets, plats trencats, microones… Molta, molta ironia, crítica, autocrítica. I hòsties. Hòsties per tothom.

Segurament estaria bé intentar explicar-vos tots els motius pels quals aquesta primera creació d’Agnés Mateus (en col·laboració amb Quim Tarrida) és punyent, intel·ligent i una alenada d’aire fresc, però crec, més que mai, que heu d’anar-hi sense saber-ne gran cosa, sense que ningú us digui què hi ha llegit. Ho heu de fer vosaltres. Ho gaudireu, ho viureu i si us poseu aprop, en algun moment potser també patireu. Aneu-hi.

 

*Ah, bon moment per agrair a l’Antic Teatre i la seva directora, Semolina Tomik, el suport a la creació (creacióóó, quina gran escena) d’aquest tipus d’espectacles!


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Hostiando a M.

Hostiando a M.

Innovador, arriscat i amb la creativitat a flor de pell. Així és l’espectacle d’Agnés Mateus.

Hostiando a M. és la primera creació com a directora d’una actriu i performer que ha format part del col·lectiu General Elèctrica promet ser una mena de cabaret amb serra elèctrica on no es descarta disparar trets o obrir forats a les parets amb un martell… Al carrer les coses s’estan posant lletges, i a l’escenari no seran millors. Tristor. Disparar. Ràbia. Tendresa. Disparar. Vida. Música. Disparar. La vida al carrer és una ficció, la vida real està sobre l’escenari.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats