Què bès-tia!

Hostiando a M.

Hostiando a M.
13/11/2015

Només tinc una paraula per definir l’estat en què surts d’Hostiando a M: subidón (sincerament, no sé trobar-la en català). A escena hi ha una energia desbordant i tu te l’endús. Et posaries a cantar RIP o Eskorbuto al mig del carrer. Hi ha humor, mala llet, violència, trets, plats trencats, microones… Molta, molta ironia, crítica, autocrítica. I hòsties. Hòsties per tothom.

Segurament estaria bé intentar explicar-vos tots els motius pels quals aquesta primera creació d’Agnés Mateus (en col·laboració amb Quim Tarrida) és punyent, intel·ligent i una alenada d’aire fresc, però crec, més que mai, que heu d’anar-hi sense saber-ne gran cosa, sense que ningú us digui què hi ha llegit. Ho heu de fer vosaltres. Ho gaudireu, ho viureu i si us poseu aprop, en algun moment potser també patireu. Aneu-hi.

 

*Ah, bon moment per agrair a l’Antic Teatre i la seva directora, Semolina Tomik, el suport a la creació (creacióóó, quina gran escena) d’aquest tipus d’espectacles!

← Tornar a Hostiando a M.

Enllaç copiat!