Fugadas: En un cop d’ull

13/09/2013

Hi ha mirades que enamoren, d’altres que hipnotitzen. Mirades que fascinen, altres que et fan sentir petita. N’hi ha de fugisseres, misterioses i juganeres. I algunes de tan penetrants que arriben a tocar-te fins al moll de l’os. Tots necessitem una mirada i, de vegades, tots la defugim. Una mirada pot significar-ho tot o no voler dir res. De vegades pensem “què hagués estat de mi sense aquella mirada?”, però…per què no donar-li la volta a la pregunta i atresorar el “menys mal que ens la vam creuar”? Una mirada, un segon d’atenció entre una dependenta atrafegada i una clienta malenconiosa, et pot treure de l’anonimat, d’aquella invisibilitat tan apreciada com temuda alhora; i convertir-te en el co-protagonista ideal d’una amistat perfecta i acollidora.

← Tornar a Fugadas