Tot el que necessites per anar al teatre

Estació Tèrminus: Sí però no

Estació Tèrminus
6/07/2016

“Estació Tèrminus” és un d’aquells espectacles que quan em pregunten que tal…dic “sí però no”. M’explico… tot ha estat perfecte (escenografia, interpretacions, llum, text, direcció,…), però el resultat final no ha acabat de quallar.

El públic de seguida que entrem a la sala, ens adonem que estem en una sala d’espera d’una estació de tren ( els llums, les estructures de ferro, les màquines expenedores de menjar i begudes, les maletes i bosses de viatge), no hi falta cap detall.

En mig de l’espai escènic hi ha col·locats uns bancs. Alguns espectadors s’hi asseuen. En aquell instant passen a formar part de l’acció. Ells seran els indiferents, els que s’ho miren tot i no fan res, els observadors impassibles dels altres protagonistes: els violents i les víctimes de la violència (interpretat pels actors).

Per què una estació?…Les estacions són llocs plens de gent anònima que arriben i marxen. Llocs plens d’històries. Els que observen i els que són observats.

En aquesta obra hem pogut veure un recull de varies històries basades en la violència contemporània, com el maltractament, el terrorisme, el crim organitzat i tràfic d’armes, els atemptats en nom de la religió i la xenofòbia.

“Estació Tèrminus” és per una banda, una denúncia a la violència i a la indiferència de la gent; i per un altre , una reflexió de com tractant-se d’una societat avançada, cada vegada hi ha més tipus de violència, sense que ningú hi faci rés. Més aviat sembla que s’hagi convertit en una cosa “normal” que afecta tan sols a les víctimes que la pateixen.

 

Sota la direcció de Magda Puyo i Ramon Simó en Pep Ambròs, Pepo Blasco, Judit Farrés, Blanca García-Lladó, Jordi Oriol i Kathy Sey interpreten els diferents personatges d’aquesta obra.

A part d’actuar la Judit Farrés ha composat la música d’aquest espectacle, en Jordi Oriol ha tocat el saxo, i la Kathy Sey ha cantat.

 

Algunes de les històries m’han atrapat, però d’altres m’han fet perdre el fil. El més fotut de tot és que al cap d’una estona m’he començat a avorrir. Així que “si però no”.

El públic en general hem sortit una mica desinflats.

*** 1/2

← Tornar a Estació Tèrminus