La posada en escena d’un text com Escenes d’un matrimoni mai és una tasca senzilla. Bergman és un creador aspre, intel·lectual, d’una profunditat densa i un pessimisme gens complaent al que no resulta fàcil trobar-li el to, sense ofegar l’espectador d’angoixa en el intent. La directora Marta Gil ha optat, en aquest cas, per alleugerir la història com pinzellades de simpatia que, certament, aconsegueixen que la proposta sigui més digerible. El problema, però, és que aquests tocs d’humor, en alguns moments, banalitzen el seu contingut que, per sobre de tot, parla d’una relació de parella tòxica, dependent i insana, amb alcoholisme i maltractaments inclosos. Per tant, és ingenu voler donar-li una mirada romàntica o bondadosa a aquests infeliços protagonistes a més de, finalment, contraproduent. Per sort, els dos intèrprets (Jordi Figueras i Anna Sabaté) fan un treball esplèndid, entregats emocionalment a la causa i dotant d’una enteresa dramàtica als seus personatges que sosté l’interès i el sentit de la trama. Quan la direcció de l’espectacle connecta amb les parts més fosques de la narració, és quan aconsegueix els moments més impactants, emotius i efectius. També cal destacar la versemblança amb la qual es desenvolupen les converses i la naturalitat de certs moments que ajuden a donar credibilitat a un magnífic muntatge que podria haver estat rodó si no hagués estat pel seu forçat sentimentalisme.
Enllaç copiat!