Tot el que necessites per anar al teatre

En veu baixa: La violència i el perdó

En veu baixa
8/06/2016

“En veu baixa” és un text del dramaturg irlandès Owen McCafferty , dirigit per Ferran Madico, que parla de violència.

“En veu baixa” és la trobada entre dos homes enfrontats per un fet de fa trenta set anys, quan tots dos en tenien setze. No són tan diferents, però en aquest cas un és la víctima i l’altre el victimari. És una trobada necessària; un per poder entendre el perquè i saber el com, i l’altre per poder redimir-se. No es tracta de buscar el perdó, perquè en realitat tots dos feien el mateix, sinó d’entendre el perquè.

El lloc de trobada el pub on va esclatar la bomba.

Com reaccionarà després de 30 anys, una víctima colateral en front de l’assassí reformat? És possible el retrobament?

Aquesta obra de teatre es centra en la culpa sense culpables, després de finalitzat el conflicte, però no en l’odi enquistat.

El conflicte nord-irlandès, és un període de violència i d’agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del segle XX.

El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L’oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d’una part, lleialistes i unionistes (principalment protestants) d’altra banda sobre el futur d’Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys.

A Irlanda, el terrorisme es presentà associat amb la lluita per l’alliberament nacional. Una societat que està dividida social, econòmica i políticament.

L’escenografia de Damià Corfrén ha reproduït un pub de la Irlanda del Nord, en el que no hi falta cap detall. Les parets i el terra estan pintats amb graffitis, una televisió a una banda retransmetent un partit de futbol entre Polònia i Irlanda, a l’altre costat hi ha la barra de bar amb els sortidors de cervesa, i al seu darrera unes estanteries plenes d’ampolles de licor. La il·luminació d’Albert Faura complementa i aconsegueix els efectes i la intencionalitat desitjats.

Les interpretacions han estat molt ben treballades, reflectint en cada moment els diferents estats anímics de cada personatge. En Xisco Segura en segon pla, però present en tota l’obra, és el barman. L’ Òscar Rabadan (ex militant de l’UVF) i en Francesc Garrido (víctima del cantó catòlic) en són els principals protagonistes.

Una frase: “Només tenia setze anys”

Conclusió: La falta de diàleg entre les persones porta moltes vegades a actes imperdonables dels quals no ens sentim orgullosos.

Per desgràcia hi ha gent que els interessa mantenir la violència, per així poder tenir la raó i seguir tenint el poder per manar.

 

Aquest és un espectacle imprescindible.

← Tornar a En veu baixa