Tot el que necessites per anar al teatre

Els mots i la cosa: Paraules, paraules, paraules

Els mots i la cosa
27/07/2015

L’emblemàtic col·laborador de Luis Buñuel, Jean-Claude Carrière és, juntament amb el traductor i adaptador del seu text Ricard Borràs, el factor més destacable d’aquest peculiar muntatge on les paraules tenen un gran protagonisme. Amb només dos personatges i en clau epistolar, l’autor proposa un fals diàleg entre un lingüista i una dobladora de films pornogràfics sobre les aparents limitacions del llenguatge per referir-nos a l’acte sexual i els seus diferents camps semàntics. L’obra és interessant per la seva capacitat gairebé il·limitada de jugar amb els diferents mots i expressions del nostre idioma (el català, en aquest cas), sorprenent, divertint i, fins i tot, ruboritzant l’espectador. No obstant això, l’exercici no deixa de ser més atractiu per la seva destresa filològica que no pas per la història que ens explica. Tot i que el seu director, Pep Anton Gómez, aconsegueix potenciar entre els dos rols principals una relació i un conflicte que sobre el paper només s’intueix, el resultat no deixa de ser dramàticament pobre i, en aquest sentit, no acaba de quallar. Per sort, la virtuositat de Carrière com a escriptor aconsegueix que ens arribem a oblidar d’aquestes carències per gaudir exclusivament de les seves frases. A vegades, els mots tenen més força que la resta de les coses.

← Tornar a Els mots i la cosa