Veritats amagades

Els dies mentits

Els dies mentits
03/03/2019

A mesura d’anar deixant espai a la cartellera teatral a obres de directores, dramaturgues i creadores, cada vegada resulta més evident que no ens havíem adonat del gran valor que tenen totes aquestes veus que estaven sent silenciades. És cert que una bona història sempre és universal però també que aquesta universalitat s’assoleix, moltes vegades, des de l’especificitat, la particularitat i la personalitat d’un autor o autora en concret. Un home no podria haver escrit mai Llibert de Gemma Brió, Una gossa en un descampat de Clàudia Cedó o Només una vegada de Marta Buchaca, per posar alguns exemples. No d’aquesta manera, ni des d’aquest punt de vista. En aquesta mateixa línia, Marta Aran, que ja ens va parlar de les dificultats de compatibilitzar maternitat i carrera professional a La noia de la làmpada, ens porta ara un tema més íntim, delicat i (en certa manera) prohibit: l’anorgàsmia femenina.

En un format de monòleg intern compartit amb el públic, Aran desgrana les interioritats psicològiques i emocionals d’una protagonista que viatja des de la negació i la mentida fins al reconeixement explícit del seu patiment. L’actriu Lara Salvador encarna amb gran carisma i energia aquesta barreja de tristesa, humor i estrès a través de diferents jocs escènics. L’espectacle és dinàmic i interessant i té un final molt potent i commovedor que és, veritablement, el gran moment del muntatge. Potser el problema és que el to lleuger amb el qual transcorre majoritàriament la narració (fruit de la negació del personatge) pot fer impacientar l’espectador que necessita conèixer més sobre el drama que s’amaga allà darrere. També es troben a faltar fragments que no es recolzin tant en el text i que expliquin el relat des de perspectives escèniques diferents a expressar el món interior amb paraules. Tot i això, la proposta té un ús de l’escenografia i els objectes original i estimulant, i aconsegueix fer reflexionar i tocar la tecla adequada perquè l’espectador es pregunti fins a quin punt, moltes vegades, som presoners de les nostres mentides.

← Tornar a Els dies mentits

Enllaç copiat!