El veneno del teatro: Una obra enverinada pel director

12/07/2013

Conscient de les opinions totalment oposades que havia suscitat aquesta obra entre la gent que l’havia vist, em vaig disposar a anar al Romea a buscar la meva. Així doncs, malgrat pertànyer al grup de persones que no acaben d’estar convençudes amb l’adaptació de Mario Gas, penso que si una obra aconsegueix aquesta disparitat d’opinions és que alguna cosa bona té. Sens dubte, el text de Rodolf Sirera és una interessant reflexió al voltant de la interpretació teatral i el poder narrada en clau de thriller. Segurament, l’espectador actual ja no troba la història tan innovadora com la podien trobar als anys 70, moment en què va ser escrita l’obra, ja que aquest ha vist múltiples peces teatrals i cinematogràfiques amb formes narratives similars. Òbviament, això no li treu mèrit, però si que juga en contra al manifestar-se greus mancances durant la representació, especialment en l’àmbit de la direcció, la qual és totalment monòtona i freda. D’altra banda, presenciem unes sobreactuacions per part dels dos actors, que tot i entregar-se al màxim, fan distanciar l’espectador de l’acció.

← Tornar a El veneno del teatro