“El temps que no tindrem” és el tercer musical de la Trilogia de l’amor, creada i dirigida per Alícia Serrat. Es tracta d’un musical proper i íntim, interpretat per la Mariona Castillo i Eloi Gómez, que a part d’interpretar als dos protagonistes principals, es desdoblen en tots els altres personatges que van sortint al llarg de la història.
Quan aquest musical es va estrenar a El Maldà em va ser del tot impossible anar-hi, així que quan vaig veure que es feia a Can Ratés, dins la programació del Festival Micròmetres, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig comprar les entrades. Ara de nou s’ha programat a El Maldà i no me l’he volgut perdre. I és que “El temps que no tindrem” reuneix tot allò que per mi és del tot imprescindible en un musical, una història que fa reflexionar, i una música, cançons i veus que emocionen.
La qualitat interpretativa i vocal dels dos actors és brutal. La música i les lletres de les cançons són una autèntica meravella (el llibret i les lletres són d’Alícia Serrat i la música de Dani Campos).
“El meu desconegut”, “En una mil·lèsima de segon” ,”Les altres vides d’una mare”, “Nadie me conoce” són alguns dels temes que podreu escoltar.
“El temps que no tindrem” és per una banda una declaració d’amor des de una perspectiva diferent; la de l’amor incondicional que hi ha entre una mare i el seu fill, un vincle emocional que es crea durant l’embaràs i que els uneix per sempre. I per un altre, ens fa reflexionar sobre lo important que és aprofitar tot el temps mentre estiguem junts. Perquè tal i com diu la cançó el temps és capritxós i fa que en un segon s’acabi tot.
Hi ha una frase del text que diu “Serem tal com ens recordin”, que em va fer pensar en una pregunta que els vaig fer als meus fills quan eren petits, “Si la mama no hi fos, i us preguntessin com era, què diríeu?”. La resposta va fer que pogués triar com volia ser recordada.
Jo de vosaltres no em perdria aquesta joia !!!