Efectivament, coincideixo amb Josep Maria Miró, autor i director de El Principi d’Arquímedes, no fem teatre per donar respostes, sinó per obrir preguntes. El teatre que alliçona és avorrit (de burro) i hauria d’estar prohibit, ja intenten alliçonar-nos en massa espais. El teatre ha d’alliberar, ha de moure i remoure, ha de despertar consciències, ha de transformar. El secret està en encertar les preguntes, en atrapar el públic i aconseguir que s’identifiqui, que comparteixi el viatge, el recorregut que l’equip ha fet (i fa) per arribar a regalar-nos un espectacle de qualitat. Però aquest regal és autèntic si l’equip està compromès amb allò que fa, no només amb la seva professió, sinó també amb la societat en què viu i, sobretot, amb les preguntes. Qualsevol podria trobar-se en la situació de la directora, del company, del pare, i d’en Jordi. Gràcies a tot l’equip per aquest regal.
Enllaç copiat!