El curiós incident del gos a mitjanit

29/04/2015

Una petita gran joia, ara teatral

La novel·la homònima de Mark Haddon és meravellosa, dolça, tendra. L’adaptació teatral que n’ha fet Simon Stephens també ho és. És una història molt original que gira al voltant d’un nen de setze anys amb la síndrome d’Asperger —si bé en cap moment no se’ns dóna informació concreta del tipus de trastorn que pateix. El petit Christopher Boone és un vailet amb una intel·ligència descomunal per a la matemàtica, però que en canvi, no sap interactuar amb les persones que l’envolten ni amb la societat en general. Tot i així, de seguida empatitzem amb ell i ens hi identifiquem. La clau de l’obra és fer que el públic es posi completament dins la pell d’en Christopher.

La posada en escena que ens proposa Julio Manrique al Lliure de Gràcia és molt imaginativa i enginyosa, ja que ha de recrear molts escenaris diferents: l’escola, la casa d’en Christopher, el carrer, el metro, etc., i ho fa servint-se de tots els racons de l’espai de què disposa, a vegades a nivells d’altura diferents. És de justícia destacar l’enorme actuació de Pol López, un actor de cap a peus que brilla amb llum pròpia en el paper protagonista. Fa un Christopher deliciós i increïblement realista. És admirable com recrea l’autisme d’un infant que viu tancat en el seu món. Ara bé, al seu costat hi ha els no menys magnífics Ivan Benet, Marta Marco i Cristina Genebat. Benet, que en realitat només té vuit anys més que López, s’identifica perfectament com el seu pare, amb uns quants cabells blancs i una mica de maquillatge. Ivan Benet és un actor que a cada obra que fa millora més i més.

El curiós incident ha hagut de prorrogar funcions dues setmanes més perquè ja abans d’estrenar-se havia fet gairebé ple per a tots els dies. Sens dubte, un gran encert de Julio Manrique.


Tot el que necessites per anar al teatre

El curiós incident del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit

Adaptació teatral de la famosa novel·la de Mark Haddon premi Whitbread 2003, premi Guardian, premi Commonwealth Writers, amb més de 2 milions d’exemplars venuts el primer any, i considerada una de les 5 millors novel·les juvenils pels votants de la campanya d’alfabetització de la BBC. El protagonista és un noi de 15 anys, “un matemàtic amb alguns problemes de conducta”, que s’enfronta a un misteri per resoldre. Britànic 100% sota la direcció de Julio Manrique.

SINOPSI

“En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.

En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.

En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.

En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida.

En Christopher Boone és el meu heroi. Un d’ells, almenys. I espero que passi a ser-ne, també, un dels vostres.” Julio Manrique

Video

Fotos

El curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanitEl curiós incident del gos a mitjanit

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Anna
    12345

    Meravellosa posada en escena d’una història que prové d’una novel.la gens teatral. L’adaptació és supèrbia amb un dinamisme en la seva escenografia, ajudat del disseny de llums i un espai sonor senzill però molt efectiu, que la fa molt fluïda i agradable. Les bromes metateatrals són molt ben rebudes i les interpretacions, sobretot les de Pol López i Marta Marco, són entranyables.

    08/02/2017
  • Sònia
    12345

    Gran interpretació, escenografia i adaptació! La recomenaria a tothom!

    30/01/2017
  • angel
    12345

    No he llegit el llibre, però em penso que només l’adaptació no ha hagut de estar una tasca fàcil. Estructura i posada en escena molt ben resolta. La peça penso que guanyaria encara més en un espai més petit per poder ficar-te més en els budells de la trama i del personatge principal.

    18/01/2017
  • Hebert
    Hebert
    12345

    Sé que aquí no coincideixo amb ningú (será allò de “què estrany! Van tots contradirecció menys jo”), però el que em va fallar per ser una proposta insuperable va ser el més elogiat unànimament: la interpretació de Pol López. La part física sí és excel·lent (tics, no mirar als ulls dels altres…) però la dicció, com em va fer veure una teatraire, si tancava els ulls era més la d’algú begut i no pas la d’un jove amb Asperger o algun tipus d’autisme. I la seva entonació, lleugerament sorneguera de vegades, és impossible que l’utilitzi algú amb aquest trastorn / malaltia.
    En canvi, la posada en escena i direcció em va semblar genial, de treure’s el barret, impressionant, potser la millor que he vist. Amb pocs recursos emergeix el talent de crear tants mons amb la meravella de la segona part (estació de tren, el viatge, el metro…). Espectacular, briliant, imaginativa, creativa…

    L’adaptació de la història millora l’original (el llibre no em va dir gare cosa) i reflecteix molt bé la vida quotidiana en aquestes circumstàncies i el caos per a tots, Christopher i els dels seu voltant, mitjançant els sorolls, la música, el parlar a crits… No s’opta per la sensiblería sinó per un cert to a estones d’humor basat en la ironia de les respostes de Christopher…que és el que mai es donaria en una persona com ell a la realitat.

    En RESUM: tot i no arribar-me gens el protagonista, sobre qui recau gairebé tot el pes de l’obra, és una proposta a veure i gaudir d’una posada en escena genial (escenografía, il·luminació, moviment…)

    18/12/2016
  • Sara Martín Alegre
    12345

    No acabo d’entendre l’entusiasme amb aquesta obra. Està certament molt ben feta i les 2 hores i mitja es passen bé (amb una pausa de 15 minuts) però la primera part és més correcta que boníssima i, encara que l’obra remunta i molt en la segona part, tampoc trobo que sigui tan, tan extraordinària. A mi em va deixar una impressió de peça ben fet, molt fluïda, més que superlativa.

    20/11/2016
  • isabella pintani
    12345

    Este año lo volveré a ver por tercera vez….

    05/10/2016
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui per fi he pogut GAUDIR en majúscules d’aquesta obra. Manrique ens ha fet vibrar i emocionar amb la que considero millor obra de la temporada. La interpretació fantàstica i especialment Pol López que fa un treball magistral. He tingut la sort d’estar en la fila 2 i veure d’a prop la seva expressió i gesticulació et posa la pell de gallina. La il·luminació i la música i so, genials. I l’escenografia amb un elements senzills que els propis actors mouen per canviar d’escena amb una total perfecció per aconseguir un dinamisme i efecte màgic.
    Qui no l’hagi pogut veure ara, quan la reposin cal veure-la si o si

    20/05/2015
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals
    12345

    Dues hores i un quart per a una obra de teatre, que no és una obra de teatre, sinó l’adaptació d’una novel·la i que, per tant, no surt d’entrada amb l’avantatge de la saviesa escènica, posem per cas, d’un Txekhov, és molt, podria ser una eternitat. I tanmateix s’acaba, amb propina i tot, i costa aixecar-se de la cadira (no perquè sigui massa còmoda realment).

    La història és interessant, però, posada damunt d’un escenari, si no es fa molt i molt bé, es faria llarga i avorrida. No sé quin paper té l’adaptació en l’espectacle que vaig veure ahir, però el cas és que assistim a un encisador joc teatral, gairebé hipnòtic. Tot i tothom està al seu lloc perquè et trobis dintre de l’escenari, dintre de la història, com si t’hi haguessis infiltrat.

    Cal felicitar, en primer lloc, al Julio Manrique: una direcció intel·ligent i imaginativa al servei del text i dels actors, quant de treball i quanta modèstia!

    Cal felicitar escenògrafs, il·luminadors, músics… i fins i tot al regidor.

    I, especialment -perquè sempre són els que acaben fent bo o dolent un espectacle-, les actrius i els actors. Hi ha algunes “parelles de ball” esplèndides, sempre amb el Pol López: L’Ivan Benet i el Pol López, pare i fill que transmeten una tendresa que s’encomana, Marta Marco i Pol López, que encaixen fins a confegir gairebé un sol personatge… Però també Mireia Aixalà, que balla sola, tots els ritmes que calgui, i sempre llueix com un estel de la fi del món, del que ens parla Cristopher. I una altre cop de la Marta Marco, sòbria i alhora pròxima quan no és l’alter ego del Cristopher. M’ha impressionat. I l’Ivan Benet, un dels noms més potents de la nova generació d’actors joves que enlluerna.

    I, punt i a part, és clar, el Pol López, el Cristopher, que es carrega tota l’obra damunt les seves espatlles i sembla que acabi amb la mateixa energia que ha començat, no sé com s’ho fa. Aquest home és ja un dels grans actors de l’escena catalana (i d’on sigui). Algú el comparava amb el Kenneth Brannagh. Són completament diferents, però si és per grandesa ja m’està bé. Espero que els nostres dramaturgs el cuidin molt, que no se n’hagi d’anar a fer sèries a Madrid (i a Barcelona el mínim, si pot ser) i que explorin tots els seus registres, que estic segur que van molt més enllà del que la seva manca de “galanura”, que es deia, sembla predestinar-lo.

    Per això, el meu únic retret serà per a ell: al començament, li ha costat una mica entrar del tot en el paper i, en un parell o tres d’ocasions, ha interpretat des de massa enfora i tirant d’ofici. Res, una minúcia. Després ha estat superlatiu i se’ns ha posat a tots a la butxaca. Només ho dic perquè és un actor que, en la seva joventut, supera qualsevol examen amb una A.

    01/05/2015

Articles relacionats