Sergi Belbel autor i director de l’obra El casalot ha apostat per portar un thriller teatral, gènere poc freqüent en teatre, al teatre Gaudí, un espai ideal per les seves característiques per aconseguir que l’espectacle esdevingui una experiència teatral emocionant.
L’escenari es troba al centre de la sala i els espectadors envolten les actrius. Es tracta d’un muntatge immersiu, on alguns espectadors poden estar asseguts dins de l’espai escènic.
Jo vaig triar aquesta opció, assegurant-me abans, que no patiria cap ensurt, ni seria part de l’espectacle. Això sí, us avanço que hi ha tensió, suspens i intriga.
Gemma Deusedas i Anna Carreño, gestores de la sala, protagonitzen l’espectacle. Un repte interpretatiu important, ja que han d’interpretar diversos personatges de diferents personalitats. Utilitzant diferents canvis de veu, intensitat interpretativa i canvis constants de vestuari, han convertit una obra de dos personatges en un muntatge amb més de sis identitats diferents. Les haig de felicitar perquè ho han fet molt bé.
Haig de reconèixer que m’ha semblat una proposta molt interessant. En primer lloc, perquè m’encanten les pel·lis d’intriga i els thrillers, perquè es tracta d’una experiència immersiva, perquè l’ha escrit i dirigit en Sergi Belbel, per la posada en escena (so i llum) i per les actuacions de totes dues actrius.
El casalot explora la por, els límits de la identitat, el conflicte i la violència que hi ha dins les persones.
De totes maneres a mi no m’ha quedat clar quina era la història que ens volia fer entendre en Sergi Belbel, ni el joc, ni el rol dels personatges.