Monòleg de l’antiheroi

El bon lladre

El bon lladre
04/07/2014

Estem massa acostumats (i no està clar qui té la culpa) a veure monòlegs còmics de contingut excessivament frívol i superficial, mancats d’història i teatralitat mentre que, a l’extrem contrari, els monòlegs dramàtics sovint s’excedeixen en la seva densitat emocional. El bon lladre és un molt interessant i equilibrat exercici dramatúrgic que barreja el thriller amb el costumisme més brut i, en veu d’un sol protagonista, aprofundeix sense renunciar a l’humor. Josep Julien fa una esplèndida composició actoral encarnant un personatge fracassat, maldestre i enamorat que relata la seva tràgica aventura com qui li explica a un amic el que li ha passat el darrer cap de setmana. El text de Conor McPherson està ple d’afilada ironia i aconsegueix plasmar amb intel·ligència l’esperit d’un país i un temps concrets (la Irlanda dels anys 90). La narració és àgil i entretinguda, plena de sorpreses tot i que, per moments, una mica massa embrollada. Per últim, cal destacar també una senzilla però molt efectiva escenografia que aconsegueix crear un espai estètic inquietant i peculiar que reflecteix perfectament l’univers del nostre antiheroi. Dirigida per Xicu Masó, l’obra reposa a sobre d’un ús precís de la paraula, el carisma i les inflexions de la interpretació de Julien que es mou amb comoditat pel relat i l’escena. L’únic problema, doncs, és la sensació que pot causar un cop acabada la representació que, en conjunt, el contingut resulta massa anecdòtic, per la deliberada lleugeresa del seu to.

← Tornar a El bon lladre

Enllaç copiat!