Feia temps que tenia ganes de veure aquest humorista. Tot i que no sóc gaire amant dels monòlegs humorístics, la meva cunyada m’havia dit que, si podia anar-lo a veure, m’agradaria molt, ja que el seu estil era molt semblant al de Pepe Rubianes. Em sap molt de greu Laura, però de Pepe Rubianes només n’hi havia un i, a banda de ser únic, creu-me que és inimitable. Així que, com us ho diria, no em va acabar de convèncer (a mi!). El públic la veritat és que va riure, i molt!! A la senyora del meu davant pensava que li agafaria alguna cosa. Per ser-vos del tot sincera, va haver-hi un esqueix on vaig riure moltíssim, fins i tot vaig plorar de riure, però per la resta… vaig veure a un humorista intentant assemblar-se l’inimitable Pepe Rubianes.
De totes maneres, us el recomano a tots els amants dels monòlegs humorístics, en Dani Pérez està considerat un dels millors monologuistes.
Un detall que em va agradar força va ser que a la sortida ens esperava el mateix Dani Pérez, per donar les gràcies personalment a cada espectador.