Concert by a Band Facing the Wrong Way

12/07/2018

Surrealisme fallit

És important que, en el món del teatre, com en qualsevol àmbit artístic, es facin propostes arriscades i experimentals que investiguin noves possibilitats de la disciplina escènica. Això, no obstant, no vol dir que qualsevol espectacle que investigui aquests nous camins possibles obtingui sempre bons resultats. En el cas de Concert by a band facing the wrong way, per exemple, ens trobem a una companyia que construeix un peculiar petit univers, amb una energia molt atípica (i entregada) però també un producte, malauradament, del tot fallit. Cada seqüència que inicien, sigui tocant cançons estridents, arrossegant-se per terra, aixecant-se els uns als altres o cantant a cappella, pot cridar la curiositat del públic durant, com a màxim, cinc minuts… més enllà d’això, es va perdent l’interès fins a l’avorriment, veient que res de tot allò ens portarà enlloc. El muntatge provoca riures incòmodes (considerem-ho una virtut?) i té una curta durada (60 minuts) pel que no es fa insuportable. Això no impedeix que el seu surrealisme sigui caòtic, banal, aleatori i gratuït… com si ens trobéssim davant l’esborrany d’un projecte que encara no ha començat ni a agafar forma. Mancat de discurs, sorpresa, emoció, ritme o virtuositat visual, poca cosa es pot comentar d’aquest xou més enllà de constatar que la seva idiosincràsia és bastant indescriptible.


Tot el que necessites per anar al teatre

Concert by a Band Facing the Wrong Way

Concert by a Band Facing the Wrong Way

A Concert by a Band Facing the Wrong Way, una de les companyies més prestigioses de l’escena europea, sota la direcció de Maarten Seghers, presenta un muntatge sobre l’esforç. Veurem uns intèrprets que lluiten per comunicar-se…  tot i que ho fan en la direcció equivocada.

Sinopsi

Concert by a Band Facing the Wrong Way és el retrat d’un grup de decadents artistes occidentals que corren incansablement cap endavant. No és clar si fugen de la misèria d’un món que no és el seu o si corren cap a ella. Aquesta representació és com una olla a pressió plena d’un esforç il·limitat, un esforç que genera un optimisme exuberant… que ha perdut el nord completament. La “Band Facing the Wrong Way” del títol la formen Rombout Willems a la guitarra, Nicolas Field a la bateria i Maarten Seghers com a cantant i ballarí.

Els esforços d’aquests músics per comunicar-se amb el seu públic no tenen límits, és cert, però s’adrecen cap a una direcció equivocada. S’escolten els crits, però el que es crida no és sempre comprensible. Una composició ràpida com un llamp, una coreografia per a uns homes que no deixen d’avançar… Els sons que produeixen els artistes, els seus gestos, la llum, reverberen en la paret de darrere de l’escenari. I l’eco d’aquest esforç esdevé una tragèdia en si mateixa.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.

Articles relacionats