(Més que una) Lectura dramatitzada del text que Lorca va exposar a Barcelona, entre altres llocs. El títol ho diu (gairebé) tot. Un any de tardor a tardor cantant les tonades populars que acompanyen el transcórrer de 12 mesos. Lligat als versos “que no hay en la vida nada / como la pena de ser / ciego en Granada”, Lorca ens explica com un cec, després de tornar a la ciutat, coneix de seguida en quina època de l’any estem per la música que sona i ressona als carrers i patis. I és que conèixer una ciutat només per la vista és conèixer-la a mitges.
Pensava que m’enganxaria el que esperava, coplillas, tangos i nadales, alegres i contagiosos o composicions del poeta. I em vaig trobar que desconeixia totes les peces i de fet, les hagués escurçat una miqueta per gaudir més de l’immillorable Lorca de Marc Martínez en totes les facetes: poeta, rapsode, músic, accent, dicció, gestualitat … ple de tendresa i proximitat. I entre cançó i cançó, no només narra sinó que radiografia una societat i una ciutat, la seva, a la qual adora i una gent a la què observa i coneix, és un d’ells i al mateix temps, no ho és.
És folklore de veritat, el de portals i places, el de balls i cantussols. Lorca ens acompanya en un recorregut musical en el qual cada estació té la seva música perquè no sona igual gener que agost. Oportunitat per apropar-se al Lorca més personal, més granaíno (sona a tòpic, ho sé) i que ens permet tenir la sensació de conèixer una mica de prop a la persona mentre ens parla de Granada.