Classe és una comèdia que aprofita tota la polisèmia del seu títol, partint d’una reunió entre un professor i els pares divorciats d’un alumne per a arribar a una reflexió sobre les diferències de classes socials. És possible la mobilitat de classes mitjançant l’educació? El personatge de Pol López et diria que sí, l’obra sembla dir que no.
El muntatge paral·lel que enllaça constantment les dues escenes de l’obra; la reunió dels pares amb el professor i la classe de reforç amb els nens més endarrerits, proposa que és molt difícil abandonar aquesta “classe”. Els nens i els pares, interpretats pels mateixos interprets, són l’evolució causal del que el futur ofereix per als nens d’aquesta classe menys avantatjada. El que inicialment sembla una comèdia lleugera, amaga un drama social que convida a la reflexió.
La interpretació dels actors és possiblement la major virtut d’aquesta obra. Un professor idealista i una mica paternalista interpretat per Pol López, una mare amb complex d’inferioritat interpretada per Carlota Olcina i un pare violent per Pau Roca, són uns perfils que per molt estereotipats que semblin, estan molt ben jugats despertant la nostra identificació i deixant-nos transitar per la seva psicologia interna.
En definitiva, una bona comèdia que aconsegueix el doble objectiu de fer-te passar una bona estona amb una reflexió sobre les diferències i privilegis de classe.