No n’est comico

17/07/2017

No n’est comico

El Circ Ronaldo és una petita empresa familiar, que generació rere generació segueix lluitant per que la part més emocional i tradicional del món del circ no desaparegui. Aquell circ ambulant , de formes més tradicionals, on hi viuen i hi conviuen equilibristes, malabaristes, acròbates, mags i els pallassos de cara blanca i el clown.

Danny Ronaldo, autor i intèrpret d’aquest espectacle, pertany a la sisena generació d’una gran família circense. Estem parlant de l’any 1842, quan Adolf Peter Vandenberghe, avantpassat de Danny Ronaldo, va debutar en el món del circ a l’edat de quinze anys.

 

Entrem dins la carpa. Travessem les cortines vermelles, un home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat pel temps se m’acosta i em diu “No espectacle”. Toute la famille sont mortes“. Segueixo cap dins i m’assec en un dels bancs que rodeja la pista. Observo al meu voltant. Sembla que el temps es va aturar fa molt…em recorda a un d’aquells circs ambulants del segle XIX. Tot és vell, antiquat, decadent. Unes cortines vermelles, instruments musicals, la corda del equilibrista, els utensilis dels artistes, les bombetes …, tot és vell.

Al voltant de l’anell hi ha les tombes de tots els artistes de la companyia. Una metàfora a la vida dels artistes de circ (neixen, viuen i moren pel circ).

Aquell home vestit  amb un vestit d’orquestra militar desgastat és Danny Ronaldo. Ens repeteix una i un altre vegada “No espectacle”. Toute la famille sont mortes”. Està sol, ha perdut a tota la seva família circense i la seva pròpia existència com artística està en perill.

Per uns instants, i amb la força de la seva imaginació, Danny Ronaldo es fica en la pell d’un pallasso i lluita amb l’humor i nostàlgia, per la tradició familiar del món del circ; fent reviure, una a una, les ànimes de cadascun dels seus companys, per mostrar-nos les seves habilitats…creant un espectacle màgic , poètic, nostàlgic i entranyable.

 

 “Fidelis Fortibus” és un homenatge i una reivindicació al món del circ.

Un homenatge a tots aquells artistes que ho donen tot per fer possible que la gent siguem una mica més feliços, i poder oblidar per un instant els nostres problemes.

La reivindicació per que el circ, una de les cultures escèniques més antigues de la història, sigui reconegut com a art escènica.

 

Un final meravellós per homenatjar a la gent del circ. Moment màgic, Íntim i poètic.

 

 

“Braves sont ceux qui honorent les morts.

Ceux qui murmurent dux morts et écoutent leurs désirs insatisfait.

Qui sont fidèles a garder la gloire du passé.

Braves son tils.

Ou pas du tout?”


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /,

Circus Ronaldo: Fidelis Fortibus

La carpa de Circus Ronaldo, una de les companyies de circ amb més trajectòria d’Europa, s’instal·la a la Xirgu per a mostrar-nos un espectacle sobre la lleialtat vers aquest art i les seves tradicions.

Sinopsi

Ha estat una epidèmia sobtada? Potser hi ha hagut un tràgic accident? No sabreu ben bé què ha passat quan entreu a la carpa d’aquesta companyia, però us adonareu de seguida que Danny Ronaldo és l’únic artista que segueix viu. Veureu les tombes dels seus companys al voltant de la sorra: la del carablanca, les de les equilibristes, fins i tot la del director…  Sí, decididament, només queda el clown que, tot i això, no està absolutament sol. I és que, amb la força de la seva imaginació, ell s’encarregarà de fer reviure cadascun dels seus companys, el paper dels quals representarà, fent ús d’un càlid sentit de l’humor, per a delit dels espectadors. Ens demostrarà així la seva lleialtat, tan divertida com de vegades malaltissa, envers uns companys desapareguts, però també cap al circ i cap a les tradicions pròpies d’aquest món. No s’assembla aquest clown a aquell soldat japonès que, sense notícies de la fi de la guerra, es va mantenir lleial al seu país, aïllat en una illa remota durant més de trenta anys? La guerra o, en aquest cas, l’espectacle, ha de continuar, encara que només quedi un soldat o… un clown.

Signa la proposta un circ familiar amb unes arrels que ens transporten als circs ambulants del segle xix però, a la vegada, a la tradició de la Commedia dell’Arte. Avui, la sisena generació d’artistes d’aquesta família combina el millor del món del circ i del teatre i utilitza un llenguatge únic. Els veureu reinterpretar la tradició en uns espectacles en els quals les emocions tenen un paper fonamental.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Josep Via Santacana

    Danny Ronaldo, un creador i un gran clown obre una nova finestra a aquest Grec divers i multicultural, ser diferent i autentic no es gens facil en aquest mon quan un unic artista, el clown es transforma en tots els integrants d´un circ, ja siguin equilibristes, mags, trapezistes etc. tot en un entorn que podia ser lugubre, ens trobem en una pista de circ aon reposen les sepultures i els estris ja siguin instruments, aros i altres objectes, dona igual, de tots els artistes inclús el director,de aquest circ.No sabem que ha pasat pro si vivim que Ronaldo es capaç de asumir tots els papers, de aquets artistes. Una meravella en un entorn que podia ser poco poetic pro no ho es, podia ser morbos i tampoc ,nomes un homenatge a un tipo de circ que no necesita ni efectes especials ni grans presupostos per emocionar, objectes cotidians, imaginaçio i convertir la sencillez en art. Un treball fisic molt potent al servei de un gran talent i sobretot un missatge de amor al circ com art pur i tradicional, intemporal , que sovint recorda els circs ambulants del segle xix. Un final especial que transmet esencialment la idea que aquest tipo de circ mai desapareixera dons noves generacions faran posible la seva continuitat. Un espectacle recomanable que fa estiguis en una dimensió especial durant 80m.

    15/07/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la carpa instal·lada a la plaça Margarida Xirgu, he estat gaudint d’aquest espectacle de circ que dins de la programació del Grec porta l’artista Danny Ronaldo. A l’entrar, la imatge del que estàs veient és impactant, tota la pista plena de petites tombes de sorra amb creus. Tots els artistes han mort i només ell sobreviu. Ens convida a abandonar el circ cridant “No è còmico, no è còmico”. però “el espectáculo debe continuar”. I així és, ell en solitari farà tots els números que feien els seus companys morts, corda fluixa, malabars, equilibris i molt més. Circ clàssic amb una execució perfecta que desborda tendresa, sense que faltin gags hilarants, complicitat amb el públic i una dosi poètica i melancòlica desbordant. Així mateix Ronaldo amb el seu espectacle vol retre homenatge a la lleialtat i la solitud i amb un final, que no desvetllaré, carregat de significat. Extraordinari. Encara teniu dissabte i diumenge per veure-ho i us animo a fer-ho, no us deixarà indiferents.

    15/07/2017

  • 12345

    Hebert

    Els membres de la famíla del circ han mort. Només en queda un, enfadat i dolgut. Poc a poc, des del més enllà, sent una força que l’empeny en una última funció a recordar els que ja no hi són fent els seus números. Un desgast físic enorme, números de sempre amb un toc d’homenatge d’aquell qui els estima -, moments ben tendres, una mica lent al principi i quan el circ ha recollit per sempre, una nova esperança. Lliçó vital. Ben bonica.

    15/07/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.