Cinema a dues mans: Conversa de veus i piano

9/07/2013

Espectacle humil, que posa la figura de l’espectador al centre de l’activitat artística. Perquè el Cinema a dues mans plantejat al teatre Almeria pel pianista Xavier Torras i el guionista de cinema Sergio G. Sánchez ha estat una conversa sobre la passió compartida per la música de cinema com a fil dramàtic i com a magdalena proustiana. Com deia Sánchez, la música de cinema és una màquina del temps. Quan és bona, només tornar a sentir-la no sols ens porta la pel·lícula a la memòria sinó, sobretot, la memòria a la nostra pròpia vida llavors que la sentíem per primera vegada. Torras i Sánchez semblaven un parell de fanzineros entusiastes, els sentíem parlar i volíem que ens convidessin a casa. Es notava que no era una conversa preparada: la veu s’encallava o no arribava projectada, però hi havia veritat, hi havia passió i hi havia molt coneixement de debò. També generositat: la trobada va durar dues hores, il·lustrada amb música de gent com Dave Grusin (el ric piano jazzístic de La tapadera i The Goonies), James Horner (Titanic), Michael Nyman (l’estrany tractament donat al piano a El piano) i, sobretot, l’immens, magmàtic i magnèticament variadíssim John Williams (ET, Parque Jurásico, Harry Potter, El Imperio del Sol, Indiana Jones). Al final, l’homenatge a l’omnipresent Williams es va convertir en un homenatge a la banda sonora de les nostres vides. Feien el que fem aquí, però en veu alta i amb molta més gràcia. Gràcies i que hi tornin.

← Tornar a Cinema a dues mans