Viatge històric al dol
Cinco horas con Mario és una adaptació de la novel·la de Miguel Delibes. Com ha succeït en altres ocasions amb altres textos del mateix autor (o fins i tot amb aquest, que ha sigut adaptat nombrosos cops sota diversos productors), aquesta novel·la i el seu estil es presta a la teatralització. Aquest muntatge, produït per José Sámano i dirigit per Josefina Molina, es dramatitza el dol de la Carmen després de perdre, de manera inesperada, el seu marit Mario.
Amb una escenografia senzilla—un taüt al centre de l’escena i algunes peces de mobiliari–, la posada en escena emfatitza la presència de la Carmen i el seu deambular per la sala d’estar de casa mentre vela el taüt del seu difunt. El protagonisme resideix, per tant, en aquest personatge femení i en les seves interaccions amb el mobiliari d’una casa que li serveix per evocar els records de tota una vida.
Tot i a tractar-se d’un text originàriament novel·lístic, la seva senzillesa s’adapta molt bé al format teatral. El frustrat diàleg amb el seu marit—que òbviament no contesta, i es converteix en monòleg—té l’habitual bellesa dels textos de Delibes. Tot i això, en aquest cas el component retòric es menor que en altres peces. Aquest monòleg basat en el record d’una vida conjunta dóna lloc a l’evocació de tot tipus de situacions, equilibrant així moments dramàtics i transcendentals amb anècdotes humorístiques que equilibren els moments de culminació dramàtica.
Lola Herrera, que encarna al personatge de Carmen Sotillo, fa un treball fantàstic, donant vida a un personatge molt profund i evocant amb èxit tots els seus matisos i contradiccions. D’aquesta manera, als seus 84 anys dona vida a un personatge històricament molt emmarcat dins el passat, representatiu d’un arquetip de dona de províncies del s.XX i de família conservadora. Lola Herrera, valent-se de la seva experiència, la seva gran trajectòria i el seu coneixement del text de Delibes, aconsegueix recuperar un personatge molt interessant i que, avui dia, sembla fins i tot grotesc i còmic degut a la superació d’algunes qüestions històriques.
Cinco hores con Mario és, en síntesi, un muntatge més dels nombrosos que s’han fet de les novel·les de Delibes. Tot i això, no s’ha de prendre aquest com un més. Una producció i direcció cuidades, juntament amb l’excelsa interpretació de Lola Herrera, culminen aquesta adaptació que aconsegueix moure al públic de la rialla a l’emoció més punyent i transcendental del dol.