Tot un clàssic de l’estiu és anar al Parc de l’estació del Nord a veure una tragicomèdia del dramaturg William Shakespeare de la mà de la companyia Parking Shakespeare.
Enguany, en la seva 24a producció, l’obra escollida és Cimbelí, amb versió i direcció de Jenny Beacraft, a partir de la traducció de Salvador Oliva.
Cimbelí és una de les darreres obres que va escriure Shakespeare, possiblement inspirada en Cunobelino, un rei celta, anomenat pel biògraf romà Suetonio, el Rei dels Britans.
La font principal de Cimbelí és A Mirror for Magistrates de Raphael Holinshed on apareix la figura històrica del rei Cimbelino i els seus fills perduts; l’argument de la traïció de Joaquimo prové del Decamerón de Bocaccio i les escenes de Gal·les i el somni d’Imogen podrien estar inspirats en el conte popular de Blanca Neu.
El repartiment està format per vuit intèrprets que encarnen a més d’una catorzena de personatges. Alguns interpreten fins i tot quatre personatges.
En aquesta ocasió, a part de cinc actors de la companyia (Santi Monreal, Adrià Díaz, Ariadna Matas, Pep Garcia-Pascual, José Pedro García Balada), hi participen les actrius Cris Martínez i Rebeca Del Fresno, i l’actor Lluís Oliver.
Magnífiques interpretacions!
La veritat ésque m’ho he passat molt bé i he rigut molt amb les interpretacions de l’Adrià Díaz i en Lluís Oliver, i m’ha semblat sensacional la interpretació de l’actriu Rebeca Del Fresno. Gran descoberta!
El dia que vaig anar no va actuar en José Pedro García, un dels meus actors preferits de la companyia, el va substituir l’actor Òscar Castellví Farell que s’ha de dir que va fer una interpretació magistral.
A Cimbelí es tornen a fer servir els mateixos recursos i temàtiques que en altres de les seves obres: embolics amorosos, gelosia, ambició, enganys, amors secrets, canvis d’identitat, diferències socials…
De fet, podríem dir que a Cimbelí hi trobem moltes similituds amb altres de les seves obres, com Romeo i Julieta, Dos cavallers de Verona, Nit de reis,Otel·llo i Macbeth.Això sí, amb un gran contingut social contemporani, molt sentit de l’humor, girs humorístics, música en directe i un vestuari i caracterització del tot encertats, tal com ens tenen acostumats.
Haig de dir que he gaudit moltíssim d’aquesta obra, després de Les alegres casades de Windsor i Nit de reis, King’s Night o el que vulgueu, Cimbelí ha estat de les vegades que més bé m’ho he passat.
Una vegada més, gràcies, Parking Shakespeare.
Ara toca esperar.