Un gran drama musical

Casi normales

Casi normales
09/10/2017

Després de més de 20 anys de la seva estrena a Broadway, resulta sorprenent com el llegat i la influència de Rent en molts dels musicals posteriors encara perdura. Casi normales és un bon exemple d’aquesta tendència que, de la mateixa manera que l’espectacle de Jonathan Larson, fa servir la música rock per apropar-nos a temes socials molt presents al nostre entorn però no massa còmodes d’afrontar. Valenta i amb una força admirable, la proposta de Brian Yorkey i Tom Kitt, en aquest cas, aborda aspectes tan dramàtics com les malalties mentals, l’addicció als medicaments o la pèrdua d’una persona estimada. La versió protagonitzada per Nina, que fa una notable interpretació vocal, no destaca precisament per la seva espectacularitat però, en canvi, aconsegueix, en diversos moments, commoure els espectadors. Un repartiment ben escollit i l’ús d’una escenografia senzilla però molt efectiva, entre altres factors, fan del conjunt un muntatge dinàmic, interessant i enèrgic. No obstant això, també és cert que cau en algunes reiteracions i, narrativament, a vegades avança un pèl massa a poc a poc, detenint-se en estats emocionals dels personatges que ja coneixem. En qualsevol cas, es tracta d’una obra entregada per fer gaudir al públic aficionat al gènere que, de ben segur, sortirà satisfet en termes generals.

← Tornar a Casi normales

Enllaç copiat!