Després de comprovar la perfecció amb la qual encaixen els versos de Lorca i el seu univers amb el refinat estil de direcció d’Oriol Broggi, resulta difícil pensar que és la primera vegada que aquestes dues personalitats s’uneixen damunt d’un escenari. Afortunadament, això ha passat, finalment, per regalar-nos un muntatge preciós, fet amb bon gust i que sap traslladar a imatges una poètica plena de metàfores. En aquest Bodas de sangre, com a la gran part del teatre del dramaturg andalús, destaquen les dones. Així, doncs, el treball de Clara Segura però, sobretot, de Nora Navas, encarnant diferents personatges, acaparen gran part de l’atenció amb la seva veritat, la seva força i la contundència del seu talent. Un bon ús de la música en directe de Joan Garriga i la meticulositat amb la qual està ideat l’espai escènic acaben d’arrodonir, en termes generals, aquesta proposta que, no obstant això, enlluerna més que no pas emociona. El fet de ser representada en un espai tan gran aconsegueix impressionar l’espectador però, d’altra banda, resulta difícil veure les cares dels actors i percebre emocionalment les seves interpretacions. A part d’això, la impressió de veure un cavall interactuar amb la història en directe és fascinant, malgrat que, a mesura que avança l’espectacle, es perd l’impacte inicial i certes intervencions de l’animal esdevenen més banals. En qualsevol cas, estem davant d’un muntatge magnífic, estèticament cuidat al detall, que utilitza la il·luminació amb gran elegància i que, probablement, es troba entre les obres més destacables de la temporada.
Enllaç copiat!