Probablement, la revolució cultural més important (en el teatre i altres disciplines) que sacsejarà el món en les pròximes dècades serà de caràcter feminista. Ha arribat el moment (i ja era hora) que la veu de les dones sigui escoltada i no com a excepció o peculiaritat, sinó com a la part indispensable de la societat que són. Segur que d’aquí a poc veurem com actrius, directores i dramaturgues ocupen els nostres escenaris, cobrint una quota veritablement representativa i justa. Mentre que arriba aquest moment, algunes valentes com Les impuxibles (Clara Peya i Ariadna Peya) i Carla Rovira ja han començat a trencar certes barreres importants.
Aüc és un crit feminista que lluita per no ser silenciat, fet amb un gust exquisit, combatiu i necessari. El seu esperit de denúncia aconsegueix ser tan colpidor com emotiu i barreja amb fluïdesa moments durs i transcendents amb altres de gran bellesa escènica, tot i que potser algunes seqüències d’expressió corporal no acaben d’estar del tot a l’altura. El més interessant de la proposta, però, juntament als moments musicals, és la incorporació de les opinions de les actrius respecte al procés creatiu dins de l’espectacle. Aquest detall transmet d’una manera senzilla la gran honestedat amb la qual està concebut el muntatge i dóna peu a alguna de les seves reflexions més suggestives. Cal esperar, doncs, que això no sigui més que el principi d’una allau imparable d’obres reivindicatives que, artísticament, tinguin la capacitat d’expressar-se sense embuts igual que aquesta.