Tot el que necessites per anar al teatre

Atlàntida 92: La cara B

Atlàntida 92
4/05/2019

“Atlàntida 92”, escrit i dirigit per Laia Alsina, és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló ((Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte que neix al 2014 amb la voluntat de donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada i de crear un espai de diàleg entre el Teatre, les companyies i el públic.

Hi ha dos elements fonamentals amb els que es defineixen aquesta companyia i que hi són presents a “Atlàntida 92”, la col·lisió entre teatre de text i teatre físic, i el desenvolupament de l’espectacle dins un caràcter polític.

1992 Barcelona inaugurava els Jocs Olímpics i es jugava la final de la Copa d’Europa entre Barça i Sampdoria. La memòria col·lectiva dels barcelonins (i del conjunt dels catalans) que ha quedat d’aquell moment és un record d’eufòria i d’il·lusió. Barcelona capital olímpica i el minut 111 quan el Barça guanyava al Sampdoria amb aquell tant recordat gol, gol, gol !!! que va marcar Ronald Koeman.

Però aquesta festa col·lectiva també té una “cara B”,  i és precisament d’això, del que ens parlen la companyia El Martell.

1992, una data que ve precedida i prosseguida per transformacions urbanístiques que varen canviar la fisonomia i el caràcter de la ciutat sense massa crítiques, i que crearen l’anomenat Model Barcelona.

La construcció d’un Estadi Olímpic per a l’ocasió i la neteja d’imatge de Barcelona és l’altre cara que altres barcelonins ( i conjunt de catalans) van haver de patir.

Negocis de grans empreses multinacionals, especulació urbanística i l’expulsió d’un nucli de veïns del barri del Poblenou i l’enderrocament dels darrers nuclis de barraques, com el barri de Sant Martí, on es van enderrocar les darreres barraques el 1989 (en el marc de la preparació dels Jocs Olímpics); criminalització del moviment independentista, on una trentena de nois independentistes eren torturats durant l’anomenada Operació Garzón; marginació de les treballadores sexuals que van ser traslladades o expulsades a descampats i llocs inhumans deixades de la ma de deu; repressió contra els moviments socials contraculturals,… Algú recorda tot això?

Barcelona capital olímpica. Barcelona ciutat de pau, concòrdia i solidaritat.

“Atlàntida 92” ens fa reflexionar sobre el que està passant actualment a Calalunya a través del poema èpic “L’Atlàntida”, de Jacint Verdaguer, i de la Barcelona de l’any 1992; una reflexió sobre la importància d’allò que es pot dir i el que no. No oblidem mai que… qui té el relat té el poder. La versió oficial i la cara B.

La proposta m’ha semblat molt interessant, divertida i actual, sobre tot la posada en escena i les interpretacions de tots tres actors, Sergi Gibert, Cristina Arenas i Josep Sobrevals. Enhorabona a tot l’equip!!!

← Tornar a Atlàntida 92