Una dona, Lis, interpretada per tres actrius, tres veus d’una mateixa vida, dels mateixos records. Ens expliquen les tres com han arribat a l’ara i juntes s’uneixen per a un proper episodi vital després de repassar els moments clau que la/les defineixen. Un casament que acaba amb assassinat mafiós del nuvi i fugint, es troba vestida de núvia i tacada de sang a Grand Central Station, un riu de persones on ningú, llevat la Lis, es queda. Aquesta casament era tenir un futur ben diferent del passat, de l’altre episodi clau: la infantesa sòrdida en un hostal familiar. I‘ara, a NY, lliure de la violència però sense futur, paralitzada, opta per refugiar-se i viure en un bucle de records, no necessàriament bons però és tot el que li queda, en l’ocàs del seny, invisible als milers de passatgers, del vestit de núvia no queden més que parracs i només té els records, als que torna una i altra vegada. Cada record necessita al seu torn de les altres veus, del seu jo de llavors, el d’ara i el d’anteriors recreacions. I és que la memòria no és exacta; es difuminen detalls borrosos, emergeixen d’altres però l’essència es manté. L’esforç per no oblidar res quan és l’únic que et queda.
El millor: Tres actrius excepcionals: la delicadesa i vulnerabilitat d’Annabel Castan (Un tramvia anomenat desig), Patrícia Mendoza i el seu magnetisme absolut, com sempre i com poques, i Núria Tomàs, admeto que no la coneixia, errada meva, que s’espremen, esplèndides tant en els moments còmics com en els dramàtics, a estones contingudes i a d’altres, bombes que esclaten, de les que no pots, ni vols, apartar la mirada i intentes abastar cada gest de les tres. Es relleven i complementen en una marea de pensaments interiors coreogràfica.
El menys millor: gairebé, només gairebé, em perd la proposta després del canvi de ritme de les projeccions.
En resum: molt, molt interessant text i direcció de Queralt Riera, magníficament interpretat, amb humor, tocs onírics, el poder -de vegades destructiu, de vegades salvador- dels records i un final que era l’únic possible (ara us he encuriosit).