Tot el que necessites per anar al teatre

Aquellos días azules: Deliciosament divertida

Aquellos días azules
17/04/2015

Aquellos días azules pot fer, d’entrada, bastanta mandra. És fàcil pensar que ens trobem davant un altre espectacle sobre la infància, nyonyo i nostàlgic que no ens aportarà gran cosa. Però no, traieu-vos-ho del cap i feu-vos un favor: apunteu-lo immediatament a l’agenda.

Sí, és cert, hi degustareu els entrepans de Nocilla, tornareu a la classe de música i el so horrible de la flauta, recuperareu la cole de cromos, el picar de mans i el primer petó. Fins i tot allò de ser sucre al futbol, les burles i els malnoms, les escridassades dels pares i el cosí torracollons… Però ho fareu pixant-vos de riure, amb 25 microescenes intel·ligentment escrites, dirigides i enllaçades perquè les sensacions arribin sense parar, passant d’un record i un sentiment a l’altre, sense previ avís -a voltes amb un regust amarg, altres amb molta ironia i acidesa, altres tendresa- a través d’uns intèrprets espectaculars que no necessiten més que uns pantalons curts i música en directe per fer viatjar els espectadors al ritme que els plau.

Platea entregada, connexió absoluta públic-actors, moments estel·lars (el millor poema de la història de Catalunya, la primera sardana escatològica, una divertidíssima conversa entre infants que es pregunten què seran de grans…), actuacions (Robert GonzálezJordi Llovet i Joan Solé) i direcció (Marc Artigau) impecables, un inici i un final espaterrans i… coi, aneu-hi!

 

← Tornar a Aquellos días azules