Tot el que necessites per anar al teatre

Akelarre: Un encanteri que funciona

Akelarre
28/04/2019

The Feliuettes s’han caracteritzat per l’humor una mica gamberro, espontani, de picades d’ullet i complicitat, amb la música com a element característic. També per unes veus meravelloses, desparpajo a dojo i no prendre’s massa seriosament, el que és tot un senyal d’intel•ligència. Després de la delirant i nostàlgica Curro, Cobi i Naranjito, a Akelarre es posen serioses i llancen aquest crit feminista radikal. Una visió feminista tremendament intel·ligent, que no busca enemics sinó sotragar idees instal·lades, cregudes perquè sempre ha estat així i tot és més fàcil. No amaguen, i en fan broma, de els contradiccions intrínseques a qualsevol ideologia/moviment. En surten guanyadores: missatge transmès i amb molt d’humor.

En aquesta ocasió, Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau (amb Gerard Sesé no només al piano) han optat per un procés creatiu col•lectiu on diversos col·laboradors (Clara Peya, Clàudia Cedó, Xavi Morató, la direcció de Marta Escurriola…) han aportat la dramatúrgia a base de diferents “números” i (excel•lent) música i lletres. Aquest origen múltiple es nota, doncs vaig trobar a faltar certa continuïtat o connexió entre els diferents “números”. Tanmateix, això els permet tocar diferents i diversos registres, tant musicals com interpretatius.

El millor: una meravella, el monòleg a càrrec de Laia Alsina, relectura de la Caputxeta, que és un dels moments teatrals de la temporada. Duríssim (es fa difìcil riure després), perfectament interpretat, amb una mirada aparentment innocent ens planta veritats al davant i ens deixa fora de combat. I llavors, entenem moltes coses.

El menys millor: potser l’aposta per tantes mans creadores ha difuminat una mica la personalitat pròpia de The Feliuettes, el seu desparpajo, aquella sensació de que estan improvisant que tan saben explotar i que és un plaer rebre.

En resum, una proposta feminista que no vol alliçonar sinó, amb gran música, veus i interpretacions, molt d’humor sense oblidar la profunditat en alguns moments, convida a reflexionar, incloent els homes, i per això és molt més efectiva.

← Tornar a Akelarre