Això ja ho he viscut
21/06/2019
La sensació d’estar vivint una situació que ja has viscut abans

Aquest text és la tercera de les obres de J.B.Pristley juntament amb “El temps i els Conway” i “Truca un inspector” que componen la trilogia Obres sobre el temps.

L’acció transcorre en un petit hotel  al nord d’Anglaterra. Els hostes de la pensió reben un anunci inesperat per part del misteriós doctor Görtler, que els adverteix que aquell serà l’escenari d’una terrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aleshores els personatges es debaten entre l’acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur, i comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment.

Un dels avantatge que posseeix la Biblioteca de Catalunya és el seu magnífic espai teatral, una nau gòtica datada entre el segle XVII i el XVIII que permet de construir unes escenografies i posades en escena meravelloses. Ja per això paga la pena d’anar-hi.

Pel que fa al repartiment, Sergi Belbel, director d’aquest projecte, ha triat per l’ocasió un repartiment de luxe. Silvia Bel, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, Jordi Banacolocha  i Roc Esquius ens regalen moments realment extraordinaris, tot i així hi ha, des del meu punt de vista, puntualment en alguna escena, una mica de sobreactuació per part d’alguns actors. Tot i així vaig gaudir molt de les interpretacions de tots i cadascun d’ells.

Cal destacar que tots els detalls que envolten l’obra estan molt ben estudiats, l’escenografia, els efectes especials ambientals (sonors i visuals), la il·luminació i el vestuari (molt adient a la classe social, època i lloc on transcorre l’acció).

De totes maneres hi ha alguns detalls que crec que s’haurien de millorar, com la intensitat dels crits i la sobreactuació en alguna de les escenes.

“Jo això ja ho he viscut tot i que no puc dir ni quan ni com,…” Dante Gabriel Rossetti

“Això ja ho he viscut” és una obra envoltada de misteri que ens fa reflexionar sobre el concepte temps.

J.B.Pristley parteix de l’experiència del déjà vu per explorar les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre la idea del temps no lineal, dels somnis premonitoris i dels records del futur; i la teoria d’Ouspensky sobre la idea del etern retorn i les dimensions superior. Teories que es basen en la multiplicitat temporal, l’espiral del temps, i els conceptes de repetició i intervenció. Segons aquestes teories el temps i la vida no transcorre en línia recta, sinó que tots vivim la nostra vida una i un altre vegada; en definitiva, que el déjà vu i els somnis premonitoris són el resultat de recordar vides passades.

Pristley va escriure sobre un fet que probablement hem experimentat tots nosaltres en diverses ocasions i al que no sabem donar-li una explicació lògica. És aquella sensació que de cop i volta un té d’haver viscut aquell moment amb anterioritat. A mi m’ha passat.

Tot el que necessites per anar al teatre

Això ja ho he viscut

Això ja ho he viscut

Sergi Belbel aposta per Això ja ho he viscut una misteriosa història de J.B Priestley sobre el fenòmen dels ‘Déja Vu’, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. A escena: Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís SolerRoc Esquius.

Sinopsi

En una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra, tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

El director diu:

…(I Have Been There Before) és la tercera de les obres de J.B. Priestley que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris. Això ja ho he viscut, escrita el 1937, i com el seu mateix títol suggereix, tracta una de les sensacions més estranyes i enigmàtiques que ens puguin passar a les nostres vides -i a qui no li ha passat mai?: l’anomenat “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. Una sensació que fa trontollar la temporalitat lineal, “cronològica”, dels fets que vivim, que ens pertorba perquè posa en dubte l’objectivitat i la lògica “passat-present-futur”, i que, tot i les explicacions científiques del fenomen, pot causar-nos angoixa i inseguretat.

A l’obra de J.B. Priestley, sis personatges en un entorn rural, un petit hotel idíl·lic lluny del brogit de la ciutat, es troben de cop immersos en un trasbals inesperat quan un hoste, un home estranger amb un aspecte excèntric, els adverteix que aquell serà l’escenari d’una horrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aquí, s’encadenaran els fets en una espiral que es balanceja constantment entre la realitat i el somni, el present i el futur anunciat, la ciència i la malastrugança, i finalment, entre l’acceptació de la desgràcia i les ànsies desesperades dels personatges per canviar el seu futur.

Sergi Belbel

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Claudi Puig Paloma
    12345

    Interessant. Dues hores i quart que no es fan llargues. Una gran interpretació de tots plegats, especialment de Lluis Soler.
    Una gran nit.

    18/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Fe d’errates: evidentment volia dir Lluís Soler i no Lluís Homar. Disculpeu

    11/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Espectacle molt recomanable en un teatre molt especial. Per mi el text és excel·lent, senzill d’entendre tot i les explicacions científiques sobre el temps. La història t’atrapa ràpidament i l’ambient generat a la sala amb la il·luminació (magnífica) i el so (immillorable per a la història) t’endinsa directament a l’entorn on té lloc l’acció, generant una experiència molt satisfactòria.
    L’escenografia és senzilla però molt efectiva. Els personatges es mouen contínuament per tot l’espai però això no evita que les columnes molestin una mica i t’hagis de moure de la cadira, per poder veure totes les expressions dels personatges.
    En quant al treball actoral trobo força desequilibri. Hi ha uns personatges que treballen d’una manera molt natural però altres se’ls hi veu una mica forçats. El més fluixet és el Roc Esquius que no se li veu còmode en tota l’obra fent que no t’arribi la seva història. La sorpesa per a mi ha sigut descobrir a un Carles Martínez fent un paper extraordinari tot i que penso que encara se li podria haver tret una mica més de suc al peculiar personatge que interpreta. El Lluís Homar excepcional, la Sílvia Bel molt bé tot i que tenia algunes reaccions una mica forçades, el Jordi Bonacolocha molt natural amb dificultats de dicció sobretot al principi de l’obra i la Míriam Alamany correcte.
    Per una altra banda l’obra és una mica llarga tot i que saben mantenir la tensió i no es perd el fil de la trama, i en aquells moments que sembla que tot està com més pla passa alguna cosa a la sala que et fa “despertar” o connectar més de nou. Per tal de donar tensió de thriller es fan pauses molt llargues i s’enralenteixen les converses fent alguna escena una mica més feixuga.
    Resumint, molt satisfet d’haver tingut aquesta experiència teatral, ja m’ha fet reflexionar, m’ha tingut atrapat i el més indispensable teatralment parlant, ha aconseguit fer-me sentir coses que últimament costa molt de trobar peces que et remoguin una mica.
    Una molt bona opció per escollir anar a veure en aquest GREC 2019!!!!

    11/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir a la Biblioteca vaig estar veient aquesta obra de l’escriptor i dramaturg anglès J. B. Priestley dirigida per Sergi Belbel. En aquesta ocasió, Belbel no ha fet cap adaptació deixant el text amb algun petit retall però tal com ho va escriure el seu autor. Ens parla del Déjà vu, aquest fenomen que tots en algun moment hem sentit tot fent una reflexió sobre el misteri del temps. La història en to de thriller ens situa a una fonda rural de la vella Anglaterra on arriba el doctor Görtler (Carles Martínez) buscant allotjament i que sorprèn als hostalers (Miriam Alamany i Jordi Banacolocha) per les seves inquietants preguntes sobre els hostes que han de arribar (Sílvia Bel i Lluís Soler) i els que ja hi són (Roc Esquius). Fins aquí, puc dir. La primera part (90 minuts) manté un bon ritme i em va anar atrapant a mesura que avançava, però en arribar la segona part (45 m.), el meu interès va anar decaient fins arribar a un desenllaç, que no pot amagar els anys que té l’obra. Una correcta posada en escena tot i que crec que s’abusa d’alguns efectes sonors. Bones interpretacions en general, encara que voldria destacar Carles Martínez i Lluís Soler magnífics en els seus personatges. Evidentment no és de les millors espectacles que hem vist de Laperla29 però crec que cal veure-la.

    30/06/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Amantes de los viajes en el tiempo, de los universos paralelos, de los deja vu. Atentos porque esta obra os puede llamar la atención!
    Sergi Belbel nos trae una historia que acontece en una pensión rural del norte de Inglaterra donde varios desconocidos se hospedan en sus habitaciones. Todos han tenido una sensación extraña al llegar. Sienten que ya han estado allí anteriormente y las situaciones que viven ya las han vivido.
    Además… todo parece indicar que una tragedia se acerca y solamente el enigmático y misterioso Dr. Gölter parece saber más de lo que dice y quiere intentar evitar el desastre.

    Por lo pronto la trama atrapa.
    A mí más que la historia que me ha parecido algo sencilla me ha atrapado sobretodo sus efectos de sonido. Una maravilla en la que por momentos parecía que estaba viendo una película o una serie de misterio.
    La iluminación también está a la altura. Y la escenografía es espectacular a la vez que sencilla. Realmente parecía que estuviéramos en una pensión rural.
    Actores estupendos aunque a veces algo sobreactuados en plan novela de sobremesa.
    Y quizás recortaría un poco la duración de la obra que resulta demasiado para una historia sin demasiada complicación.

    Aún así una obra muy disfrutable y diferente de lo que ahora mismo está en la cartelera.

    15/06/2019
Articles relacionats
Sergi Belbel remet a Hitchcock i Lynch a 'Això ja ho he viscut'

Sergi Belbel remet a Hitchcock i Lynch a 'Això ja ho he viscut'

7 Juny 2019

Sergi Belbel estrena Això ja ho he viscut a la Biblioteca de Catalunya el pròxim 12 de juny. Es tracta d’un text del J.B. Priestley que, en paraules del director, […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.