Al llarg de la seva trajectòria, l’Agrupación Señor Serrano s’ha guanyat, merescudament, una tan bona reputació internacional que, en alguns casos, els pot acabar jugant en contra per un excés d’altes expectatives. Potser aquest és el cas del seu nou espectacle, Kingdom, on trobem molts dels elements propis de la seva idiosincràsia escènica: una barreja original de vídeo en directe, maquetes, text, performance, so i objectes. En aquesta ocasió, el muntatge parteix d’una troballa molt original: la utilització dels plàtans i la imatge de King Kong pujant i caient una vegada i una altra del gratacels (al llarg de les pel·lícules de les diferents èpoques) com una sàtira al·legòrica del capitalisme i el funcionament dels mercats. A nivell visual, la proposta és precisa, interessant i detallista. D’altra banda, la idea aconsegueix moments molt suggerents, divertits i crítics. El problema és que, en conjunt, acaba resultant un concepte estirat al màxim que transita diferents estats d’ànims a la recerca d’un clímax sensorial proper a un èxtasi de discoteca de música electrònica (literalment, en el darrer tram). La força d’aquest desenllaç és contundent i innegable. Malgrat això i la claredat de la seva metàfora, es troba a faltar més desenvolupament en el contingut del seu discurs i la introducció de més idees o diferents punts de vista que superin una sensació de reiteració on la peça, en molts moments, sembla quedar-se estancada.
Enllaç copiat!