Desconnec el context en el que s’ha volgut crear aquesta obra però jo m’he sentit espectadora d’una història que necessitava ser explicada des de fa temps i que he estat testimoni d’algo que va més enllà d’un cafè o un cabaret o un treball de tesi. M’he trobat davant de la recerca del sentit de les paraules i de la identitat, tan de la noció en sí com de com l’origen d’una persona la defineix. Un abecedari en el que cada lletra representa un concepte que defineix la història d’una persona, la música, la cultura i el desig.
Dit això, els intèrprets estàn genials. Estan equilibrats, interessants i divertits. I la Miriam en particular té una agilitat sobre l’escenari espectacular. Atrapa. Està magnètica.
Celebro el punt des del que s’ha creat l’obra, que és des del coneixement d’algo propi, no des de l’ull extern que preté parlar d’algo que no coneix. Afegir les arrels marroquines (així com la identitat associada als orígens i a vegades distorsionada), aporta qualitat i riquesa al text i al missatge que es vol transmetre. És alliberador veure com aquestes arrels marroquines no es banalitzen sino que tenen pes i sentit dins del discurs de l’obra.
I per últim i no menys important, la posada en escena. És fantàstica. Amb el que m’agrada a mi optimitzar recursos! Em quedaria amb el piano/barra/escriptori encantada.
Literal al carrer després de veure l’obra em vaig posar a plorar, no perquè hagués vist un drama perquè no ho és, sino perquè em va emocionar la capacitat de crear i les intel·ligències que hi hagut radera per crear aquesta obra d’art. També dir, que sempre és emocionant sentir a parlar de Melodias de Broadway…però això és només un detall més.
Un tresor d’obra.