Noves Escenes a la Pedrera 2019
Temàtiques universals des d’una mirada particular
La Pedrera es torna a convertir en un punt de trobada de les arts escèniques contemporànies a través de propostes que barregen el moviment, la música, la paraula, el vídeo o els objectes.
En la seva aposta per donar suport a la creativitat i fomentar el talent, aquest any la Fundació Catalunya La Pedrera torna a ser productora de dues estrenes absolutes d’artistes escènics consolidats i amb una dilatada trajectòria; i mostra, també, dues propostes d’artistes emergents amb les quals han obtingut reconeixement de públic i crítica.
Noves escenes és una oportunitat imprescindible per gaudir de la vitalitat i la diversitat de l’escena teatral contemporània.
Assessorament artístic: Jordi Fondevila
La companyia Societat Doctor Alonso presenta Andrei Rublev: Una paniconografia. Aquest treball vol generar un repertori d’iconografies del cos humà, i al mateix temps treballar amb el so i l’escenografia com a símbols del paisatge.
A Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria Glòria Ribera es pregunta què passaria si un dia les drogues més perilloses, les més perjudicials i addictives fossin no solament legals i assequibles sinó també subministrades als més dèbils? Estudis revelen que prendre llet de vaca podria ser més perjudicial per a la salut que la cocaïna; tanmateix les vedettes només cantaven per a una de les drogues blanques. L’espectacle centra la investigació en la llet de vaca com a sedant de les […]
Després de la primera experiència amb El Bosque, on Juan Navarro i Pablo Gisbert van intentar reorganitzar la naturalesa en forma de laberint vegetal, on el temps de la construcció era el lloc del debat en si mateix, ara necessiten habitar l’interior de allò construït. Els joves constructors es fan còmplices d’aquest espai, es converteixen en persones ocultes que parlen des de dins com si el món no existís. Habiten aquest refugi inventat amb les seves veus que no pretenen ser eloqüents ni transgressores, sinó […]
Una dona atropellada pel temps. Atropellada per aquest estiu en què compleix 30 anys i que entén com a suposada expressió de màxima intensitat, de pulsió vital, de vertigen, explosió, desig. Sospita que la seva generació està experimentant tot això en algun lloc allà fora mentre ella col·lapsa en els seus propis pensaments. Les estacions avancen inevitables cap a la crisi, desvetllant expectatives, contradiccions, pors i fantasies de la intèrpret exposada a la mirada de l’audiència i de les companyes. Aquestes no són més que […]