Noves Escenes a la Pedrera 2018
Temàtiques universals des d’una mirada particular.
La Pedrera es torna a convertir en un punt de trobada de les arts escèniques contemporànies a través de propostes que barregen el moviment, la música, la paraula, el vídeo o els objectes.
Noves escenes és un cicle que mostra la vitalitat i la diversitat de l’escena teatral contemporània. Enguany la Fundació Catalunya La Pedrera, en la seva aposta per donar suport a la creativitat i fomentar el talent, presenta dues estrenes absolutes, produint-ne la seva creació, i dues peces de joves creadors emergents, que han obtingut reconeixement de públic i crítica, en els suggeridors espais de La Pedrera.
Una oportunitat imprescindible de gaudir de la creació contemporània que, per ser un esdeveniment en viu i d’utilitzar un canal directe i presencial amb l’espectador, possiblement sigui l’art amb més possibilitats d’incidència i amb més capacitat transformadora.
Així doncs, després de sis temporades d’èxit, la Fundació Catalunya La Pedrera vol tornar a donar protagonisme absolut a l’artista escènic perquè és un agent amb el potencial i la capacitat de generar propostes que aporten valors transformadors, emocionals, crítics, estètics i espirituals a la societat.
Assessorament artístic: Jordi Fondevila
Cris Blanco, Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor s’uneixen en la creació de Lo Mínimo una peça original feta expressament per a La Pedrera: des de les ganes de qüestionar gèneres, aterren en el camp de l’art per a tots els públics amb afany de repensar-lo i donar-li una volta des del seu llenguatge escènic particular.
Roger Bernat – FFF presenta l’espectacle Uti et Abuti, una producció de la Fundació Catalunya La Pedrera sobre la propietat, i els efectes de l’apropiacio d’allò que és de tots.
LIKE SI LLORAS parla de nosaltres. De com, havent nascut en un entorn ple de possibilitats, vivim creient que som especials i que podem canviar les coses. De com les nostres ganes de deixar rastre es poden convertir en un acte d’amor, en un motor de canvi o en una trampa de la vanitat. Volem gaudir de cada pas que donem i ens preguntem pel significat de “perdre el temps”, “aprofitar el temps” i “esperar”. I en aquest moment d’espera abans de fer algun salt […]
En una societat que no sap si un solter empedreït és un “solterón” caspós o un “single” alliberat, un grup d’amics s’ha reunit al voltant d’un sofà per parlar-nos i cantar-nos acompanyats d’un teclat. Aquest grup es permet llegir un perfil de GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado o practicar el Kamasutra per la meitat (és a dir, amb la meitat que queda inscrita sota la pell d’un sol individu) i de somiar de reinventar els enyorats passejos dominicals amb “la nòvia”.