Temporada Alta
El Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya és un festival de teatre que té lloc a les ciutats de Girona i Salt (Gironès) durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, des del 1992. És dirigit per Salvador Sunyer i Bover.
La programació destaca per la seva qualitat en les arts escèniques (teatre, música i dansa) i es complementa amb una sèrie d’activitats paral·leles com cicles de cinema, conferències i arts multimèdia. Està organitzat pels ajuntaments de Girona i Salt, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i Bitò Produccions.
El prestigiós director lituà Oskaras Koršunovas dirigeix una nova versió de L’oncle Vània, text cabdal d’Anton Txèkhov i el teatre universal i ho fa amb un repartiment estel·lar català: Ivan Benet, Julio Manrique, Lluís Marco, Carme Sansa o Júlia Truyol, entre altres. L’aposta dramatúrgica de Koršunovas serà, com sempre en el seu teatre, radicalment lliure. Una oportunitat per veure els nostres actors en registres insospitats.
Ferran Joanmiquel presenta El·lipsi, un espectacle de teatre documental basat en testimonis reals. Un mosaic de testimonis d’aquells que es van trobar a primera línia de la pandèmia en els pitjors moments de la Covid-19. També, una denúncia de com els mitjans van deixar en segon pla la veritat més incòmoda.
Guy Cassiers, un dels creadors belgues més destacats, proposa un programa doble: dos monòlegs que reescriuen un parell de mites clàssics amb un llenguatge contemporani i contextualitzats en un entorn urbà. El dur relat Antígona in Molenbeek, amb una Antígona musulmana del barri de Molenbeek (Brussel·les) que vol enterrar el seu germà, un terrorista suïcida de l’ISIS, i la història de Tiresias, un personatge amb una identitat canviant: d’home a dona, de dona a profeta cec.
Bouvetøya (la necessitat d’una illa) és un espectacle dirigit per Julio Manrique i escrit conjuntament amb Ivan Benet, Cristina Genebat i Sergi Pompermayer.
Bouvetøya (la necessitat d’una illa) és un espectacle dirigit per Julio Manrique i escrit conjuntament amb Ivan Benet, Cristina Genebat i Sergi Pompermayer.
Irene Escolar, una de les actrius amb més projecció, rendeix tribut a Leyendo Lorca, una funció de gran simplicitat. Recital poètic creat a format digital que es retroba ara amb el públic en un teatre.
La Ruta 40 presenta Els Subornats un projecte que part del text de Lluïsa Cunillé escrit expressament pels actors d’aquesta companyia, dirigit per Lurdes Barba i protagonitzat per Àurea Màrquez.
L’espectacle Una nit amb el Mag Lari promet sorprendre’t i fer-te riure. L’il·lusionista combinarà els seus ingredients preferits, elegància, ironia i presència escènica, per convertir la nit en inoblidable.
L’espectacle La gioia (La joia) de Pippo Delbono és un viatge boig per les emocions més extremes, orquestrat per un dels directors italians amb un univers teatral més personal Amb l’estètica i la màgia del circ, Pippo Delbono —un dels artistes italians amb un univers creatiu més personal— ha creat un espectacle dedicat a la joia, un sentiment encara més profund que l’alegria. Un muntatge per tornar als orígens del seu teatre, per explicar la història de la seva companyia, i un homenatge a un […]
Lluís Soler construeix a Sofregit poètic un recital amb els poetes que formen part del patrimoni íntim dels catalans.
Daniela Feixas presenta Serà el nostre secret, un espectacle fet amb la tècnica de teatre verbatim, que reprodueix literalment les paraules de testimonis reals i que aborda la temàtica de la violència sexual als infants.
Àlex Rigola es torna a endinsar en l’univers d’Anton Txékhov La Gavina, una versió íntima i despullada d’una de les grans obres de la dramatúrgia del segle XIX.
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una […]
El misticisme universal de San Juan de la Cruz transformat en un espectacle íntim de paraules que toquen l’ànima. Alma y palabra serà interpretat per Lluís Homar i Adriana Ozores, amb música de Frederic Mompou.
Un dels esdeveniments més populars del festival: vuit dramaturgs pugen al ring disposats que el públic esculli el text guanyador.
Versos per telèfon amb cita prèvia: Poeta de guàrdia és la proposta guaridora d’un projecte que converteix un mecanisme de teatre distant en un acte d’intimitat compartida. Amb poemes de Maria Cabrera, Andreu Gomila, Josep Pedrals i Martí Sales i intèrprets com Jordi Oriol o Sílvia Bel.
Fa una dècada que Jordi Oriol juga amb Hamlet, el turmentat príncep de William Shakespeare. Un joc que va començar a Temporada Alta de la mà també de Xavier Albertí, es va transformar després en un recital amb músics i continua ara com a monòleg per Zoom en directe, només per a un nombre restringit d’espectadors. Una versió molt irreverent —sense perdre l’efecte poètic de les paraules—, com és habitual en les propostes d’aquest artista amb un univers creatiu tan juganer com transgressor. Una obra […]
Una galaxia de luciérnagas d’ Aina Tur és un monòleg teatral, basat en una experiència que va viure la seva autora.
Ramon Madaula escriu Els Brugarol, una història que parteix de la voluntat de la filla Brugarol de l’alta burgesia catalana, per canviar-se el cognom patern. Amb la direcció de Mònica Bofill.
Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz, escrita per Pau Miró i dirigida per Sílvia Munt. Emma Vilarassau, Nausicaa Bonín, Eduard Farelo i Andreu Benito són els seus intèrprets protagonistes.
Els Gossos és una obra escrita i dirigida per Nelson Valente, on veurem com el dia a dia d’una família acomodada es capgira totalment. Amb Mercè Aránega, Albert Pérez, Sandra Monclús i Joan Negrié.
La lluna és una golafre. Quan el sol gira la cara i s’amaga darrera l’última muntanya, ella sempre afamada, es cruspeix cada un dels colors que el sol ha pintat pacientment. A qui no li agradaria tocar la lluna? Tenir-la tan a prop —a tocar dels dits— que ja no calgués viatjar lluny? Potser no cal pujar a un coet i volar a l’espai exterior. Potser només cal fer volar la imaginació amb l’ajuda de La Petita Malumaluga, la companyia reconeguda per la seva capacitat […]
Testimoni de guerra és un díptic dramàtic de Pau Carrió, guanyador del Premi Quim Masó 2019, per explorar les paradoxes ètiques del periodisme bèl·lic, amb Laura Aubert i Pol López.
La Calòrica, una de les companyies més reconegudes i estimades de l’escena actual, torna amb el seu èxit Fairfly, una comèdia sobre la bombolla de les startups i la cultura emprenedora. De què parlem quan parlem de canviar el món? Volem un canvi real o només estem intentant canviar la nostra posició al món?
Israel Galván i Sylvie Courvoisier s’uneixen per presentar La consagració de la primavera de Stravinsky. Ni un sap llegir música ni l’altra sap transmetre-la amb el cos. Però tots dos formen un tàndem perfectament sincronitzat i s’aventuren en la interpretació de l’excitant La consagració de la primavera de Stravinsky. El repte de Galván? Reflectir l’agressivitat de la música a través del moviment i la percussió creada amb el seu cos. El repte de Courvoisier? Fusionar el seu piano amb el de Cory Smythe per seguir […]
La coreògrafa Lali Ayguadé presenta amb Hidden l’espectacle que tanca la seva trilogia sobre la identitat.
T’estimo si he begut és un espectacle amb cançons a partir dels relats d’Empar Moliner adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics. Una producció de Dagoll Dagom, amb direcció de David Selvas, i protagonitzada per les actrius de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les qui s’uneixen Rosa Gàmiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas.
Corpus de Xavier Bobés és una trobada entre una peça escultòrica, un manipulador d’objectes i un músic. Un diàleg escènic a cau d’orella de la qual podran participar només un nombre reduït de persones en cada passi. L’artista proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Corpus és també un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent […]
Teatro Amazonas, de la Trilogia Pacífico, analitza les noves formes del colonialisme actual, aquest cop a partir de dues gegantines instal·lacions culturals i esportives de l’Amazònia. Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández creen projectes conjuntament o per separat i han col·laborat amb artistes diversos, entre els quals hi ha la performer Sònia Gómez, el director d’escena Roger Bernat o la companyia de teatre documental mexicana Lagartijas Tiradas al Sol. Extraños mares arden o Tierras del Sur, son dels seus muntatges en els quals partien de […]
El coreògraf Marcos Morau, director de la Companyia La Veronal, reprèn a Sonoma les essències d’una peça que va crear el 2016 a partir de la figura del cineasta surrealista Luis Buñuel, renunciant a construir significats i convertint en estrany allò que ens resulta més quotidià. La paraula “sonoma” no existeix al diccionari. No obstant això, conté partícules del grec soma (‘cos’) o del llatí sonum (‘so’). Cos de so i so del cos. Avui vivim la història amb presses, tan ràpid, que amb prou […]
Cesc Gay és conegut per l’empatia amb què tracta les debilitats humanes. Sobre aquesta mirada comprensiva ha construït al cinema les seves premiades comèdies urbanes. El mateix rotund èxit va obtenir amb la seva obra teatral de debut (Els veïns de dalt), una fórmula que ara repeteix amb 53 Diumenges, amb Pere Arquillué com a protagonista.
La prestigiosa companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol presenta Tiburón, un altre capítol del seu ambiciós projecte que parla de les particularitats de la democràcia al seu país: Mèxic. Després de Santiago Amoukali, Tijuana, Veracruz i Tula, arriba Tiburón. Aquest cop reconstrueixen la biografia de José María de Barahona, evangelitzador del segle XVI que arribà a l’illa de Tiburón per cristianitzar els tocariku, comunitat que viu aïllada de la resta del món. Un monòleg construït amb les cartes d’aquest personatge pràcticament oblidat per la història. […]
Prostitución és una obra que combina el teatre musical i documental dirigida per Andrés Lima i interpretada per Carmen Machi, Carolina Yuste i Nathalie Poza. Diu Andrés Lima (Premio Nacional de Teatro 2019), coautor i director de Prostitución:“Aquest espectacle neix al carrer i s’ha mogut cap a l’escenari”. Neix en aquells llocs on Andrés Lima i Albert Boronat van cercar els testimonis de les dones que es dediquen a la prostitució. Teatre documental sobre per què es paga i es cobra per sexe, que parla […]
El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón torna als escenaris catalans amb un text propi: Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), estrenat al festival Temporada Alta 2020. Un monòleg interpretat per Joan Carreras, que fa d’actor que fa de Ricard III, el malvat shakespearià per excel·lència. PREMIS: Premi Max a millor actor (Joan Carreras) Finalista a Premi Max a millor espai escènic (Laura Clos ‘Closca’) Premi Butaca a millor actor (Joan Carreras) Premi Butaca a millor producció de petit format
A Sucia, Bàrbara Mestanza, creadora emergent i amb un discurs polític molt potent, proposa un joc de rols per denunciar l’abús sexual.
Pedro Páramo de Juan Rulfo és una de les obres fonamentals de la narrativa sud-americana del segle XX, una història d’històries en què la tendresa i la violència es combinen per denunciar l’abús dels oprimits i la corrupció. Amb dramatúrgia de Pau Miró, direcció de Mario Gas, i interpretat per Pablo Derqui i Vicky Peña.
A Mon petit souvenir La Bleda ens convida a reviure els records d’aquells estius. Nits d’estiu, fons marins impressionants, mosquits que no ens deixen en pau, ombrel·les que costen d’obrir, passejades en bicicleta… Les vacances d’estiu que tots tenim al cap, aquells records inesborrables! La pallassa Helena Escobar ens obre les portes de la seva rulot per gaudir d’aquelles vacances presents en el nostre imaginari. Aventures simpàtiques, divertides i musicals que ens parlen del dia a dia estiuenc i ens ensenyen els valors de la […]
Rhum & Cia torna amb un espectacle Gran Reserva, un maridatge d’humor hilarant fruït de les millors collites dels darrers anys. Un beuratge poderós per la felicitat, un espectacle per als gourmets més exigents.
Les Impuxibles presenten el seu nou treball FAM; música, paraules, moviment i imatges per alliberar el cos de la pressió social: la imperfecció és bellesa. Les Impuxibles conceben el seu treball com un vehicle per fer sortir a la llum tot allò que en un escenari no es veu mai. Pot ser la violència sexual (Aüc), el patiment mental (Suite TOC núm. 6) o, ara, amb FAM, la pressió social sobre el cos, sobretot el de les dones. Com sempre, el seu discurs és poc […]
El que passa a la nit es queda a la nit… A Malditas plumas Sol Picó fa una picada d’ull al Paral·lel dels anys vint i ens presenta un cabaret futurista.
Acròbata i arlequí barreja Picasso i el circ en una aventura musical, divertida i tendra La Maquiné presenta una nova obra de creació original on tot és possible, un projecte escenicomusical inspirat en l’univers del circ de Pablo Picasso i la música de les primeres avantguardes a través dels compositors Erik Satie i Francis Poulenc.
T’estimo si he begut és un espectacle amb cançons a partir dels relats d’Empar Moliner adaptats al teatre per ella mateixa. Històries esbojarrades que fascinen per la seva singularitat, protagonitzades per personatges no gens carismàtics, no gens agraciats, però molt còmics. Una producció de Dagoll Dagom, amb direcció de David Selvas, i protagonitzada per les actrius de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca, a les qui s’uneixen Rosa Gàmiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas.
L’actriu i musa de l’avantguarda flamenca Viviane De Muynck interpreta Molly Bloom, El famós monòleg final de l’’Ulisses‘ de Joyce. Molly Bloom és un espectacle llargament desitjat. Jan Lauwers i Viviane De Muynck es van començar a interessar el 1999 pel famós monòleg que tanca l’Ulisses de James Joyce. No van trobar el beneplàcit dels hereus i van esperar que els drets quedessin lliures per reprendre el projecte. Tota gran actriu té aquest text com una fita en la seva carrera. Un bombó literari i […]
La filla del capità presenta Què més vivia en aquell lloc, tret de nosaltres? La poesia, la dramatúrgia i la música es fonen en aquesta proposta sobre els textos de les poetes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva, dues poetes russes que formen part d’una literatura sovint silenciada pels cànons i l’acadèmia i que ara veuran alçada la seva veu des d’una nova perspectiva feminista. Acompanyades de música contemporània, les actrius de La Filla del Capità fugen de l’estaticitat clàssica en cadascun dels poemes d’amor i […]
A Un tal Shakespeare Marcel Tomàs, un pallasso modern que ha perdut el nas vermell, passa pel seu sedàs creatiu algunes de les icones del gran dramaturg. Si ets un personatge shakespearià, mil maneres de morir tindràs. Herois, malvats, traïdors, reis i enamorats a parts iguals. Vides creuades i aventures tan reals i tan actuals que no deixen indiferent a ningú. Un show hilarant on els protagonistes entren i surten de les escenes com si tinguessin la capacitat de viatjar en el temps. Les icones […]
Sílvia Pérez Cruz presenta en solitari, amb la intimitat d’una guitarra, els temes del seu últim àlbum Farsa (gènere impossible). Gravat entre el 2019 i el 2020 i a través de composicions pròpies, com les que va crear per al Cyrano amb Lluís Homar, en aquest nou àlbum la cantautora ens condueix pel seu món interior en contraposició amb allò que es percep des de l’exterior. Una imatge que podrem viure en directe i que es reflectirà en la simplicitat d’aquesta posada en escena: ella […]
M’hauríeu de pagar és el nou projecte de Jordi Prat i Coll, un dels autors i directors catalans més connectats amb les sensibilitats dramàtiques contemporànies. Un mediterrani que mira molt cap al nord. M’hauríeu de pagar son tres monòlegs que parlen de la soledat. Les connexions entre les seves revelacions i els tres personatges són tan lliures com la mateixa escriptura dramàtica. Paraules per fugir. Un impuls per parlar d’art, infantesa, records, sexe, desplaçaments, educació familiar, individualismes, fe…, de tot allò que no entenem, de […]
La companyia La Banda presenta un viatge poètic a través de la imaginació amb El meravellós viatge de la Lea. Sovint es diu que la destinació no és el que importa, sinó el viatge. I especialment si hi vas en bona companyia! Petits i petites, pugeu a la caravana de la Lea i les seves mares i endinseu-vos en un viatge de deu dies pel nord de Catalunya i el sud de França. Una experiència plena d’aventures, anècdotes, històries, somnis i joguines que ens mostrarà […]
Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més úniques i màgiques del país i ara ens porta un nou àlbum format per cançons pròpies. Farsa (gènere impossible) és el nom d’aquest treball discogràfic en què Sílvia Pérez Cruz ha fet dialogar la lírica amb el teatre (per exemple, incorpora les composicions del Cyrano amb Lluís Homar), la dansa, el cine i la pintura. Un àlbum que treballa la dualitat d’allò que mostrem i allò que realment som; la fragilitat de l’interior en temps en […]
Cesc Gay és conegut per l’empatia amb què tracta les debilitats humanes. Sobre aquesta mirada comprensiva ha construït al cinema les seves premiades comèdies urbanes. El mateix rotund èxit va obtenir amb la seva obra teatral de debut (Els veïns de dalt), una fórmula que ara repeteix amb 53 Diumenges, amb Pere Arquillué com a protagonista.
A Bells & Spells els penjadors es converteixen en un drac, la porta en una màquina de sortilegis i el paper pintat en un vestit de princesa. Aquest és el món poètic i màgic d’Aurélia, una cleptòmana que sobtadament es veu sota el domini dels objectes animats que va prendre “prestats”. Victoria Thierry Chaplin torna a crear un univers surrealista ple de meravelles i humor per la seva filla Aurélia.
La Calòrica fa 10 anys. Per celebrar-ho, remunta el seu primer espectacle: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Un èxit de llavors amb el saber escènic d’avui. Una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder i la ridícula brevetat de la vida centrada en la deformada figura d’Isabel la Catòlica.
Dos joves artistes catalans, Marina Baixas i Júlia Mata, han unit els seus mons creatius (música, escultura, teatre d’objectes) a Fulla blanca, un bell manifest sobre la necessitat de protegir tots els éssers de la planeta.
Highlands és una producció de la Companyia Mal Pelo. Un espectacle que tanca el Bach Project, la última entrega de la tetralogía sobre la música de Bach. En escena trobarem 15 intèrprets: vuit ballarins, un quartet de corda i un quartet de veus líriques, el mateix equip que va presentar Inventions al Festival Grec de Barcelona.
Irene Escolar, una de les actrius amb més projecció, rendeix tribut a Leyendo Lorca, una funció de gran simplicitat. Recital poètic creat a format digital que es retroba ara amb el públic en un teatre.
Mirrors of Human Nature és Un projecte col·laboratiu de dansa liderat per la companyia alemanya PanOptikum que vol generar un sentiment de comunitat i de valors compartits entre les joves generacions de ciutadans europeus. 16 artistes, 8 d’aquí i 8 lituans, participen en aquest espectacle en constant evolució que reflexiona sobre el concepte de mirall.
Ada Vilaró, una de les performers catalanes més compromeses, puja a l’escenari 360 grams, una experiència personal íntima i fràgil per enfortir i cuidar la nostra autoestima. Una reflexió sobre la bellesa sense concessions als estereotips.
Volare és un espectacle poderosament poètic sobre la capacitat d´arriscar per a poder avançar. Una oda als nostres anhels, a la superació, a la bellesa de la vida, on la música en directe serà el llenguatge universal que transformi allò somiat, en un món on tot és possible. Poesia en estat pur, per a reflexionar sobre els sentiments més profunds de l’ésser humà. Dansa, acrobàcia, paraula, vídeoprojeccions i llums ens transportaran a un univers de somni apassionant.
La famosa cantant i compositora catalana transforma el seu últim disc, Farsa (genero imposible), en una festa escènica amb dramatúrgia de Pablo Messiez en què conflueixen teatre, música, dansa, cinema i poesia. Un exemple de la riquesa de l’univers artístic de Sílvia Pérez Cruz.
El gran comediant és la nova comèdia de Joel Joan i Héctor Claramunt, els autors de Escape Room, El Pare de la Núvia o El crack de TV3. Xavi Mira, Sandra Monclús, Àfrica Alonso, Eduard Muntada acompanyen a Joel Joan en aquesta nova aventura còmica.
Tornar a l’essència, aconseguir la profunditat del ball sense artifici. Puresa —com el blanc del seu vestit— inspirada pel diàleg amb la guitarra de Rafael Riqueni. Una conversa íntima, poètica, tendra i surrealista entre la música i el cos. Una simbiosi absoluta entre el músic i la bailaora. Amb Inicio (Uno), Rocío Molina, ballarina flamenca reconeguda internacionalment, inicia la seva Trilogía sobre la guitarra.
Ens hem acostat al futur que va idear Anton Txèkhov? La Calòrica, juntament amb la filòsofa Marina Garcés, proposa Arbres, vodka i naus voladores un assaig teatral amb una posada en escena que reprodueix un programa de ràdio a partir dels textos del també científic i metge per explorar en quin estat es troben, actualment, els grans canvis tècnics i socials que va imaginar fa 100 anys. Un canvi en el seu futur ens hauria d’haver arribat fins als nostres dies en forma d’una humanitat […]
Què pot passar quan s’ajunten dos creadors amb universos artístics tan particulars? El més normal de la germanor entre Enric Montefusco i Xavi Bobés és crear una cosa única. Viaje al centro de un idiota és poesia escènica i musical per ensenyar-nos el camí cap a l’abisme de la pèrdua de la identitat.
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una […]
*Massa diva per a un moviment assembleari* és la primera peça escènica de Juana Dolores, poeta i performer, proletària antifeixista d’extraradi Juana Dolores agafa, precisament, paraules, imatges i significats que se li imposen des de fora per posar-les a contrapeu. Fent de clixés i prejudicis performance, els desactiva. Entrebancant-se sobre talons, descontextualitzant el color vermell de vestits, ungles i llavis, despullant-se sencera. Tots els llocs que ocupa són un camp de batalla. El lloc pot ser el pis dels seus pares, la Plaça Catalunya o […]
Bajau el nom d’un poble del sud-est asiàtic amb una relació especialment estreta amb el mar dona nom a un espectacle familiar de la companyia Ponten Pie, que imagina la possibilitat que els éssers humans s’adaptessin a viure en un medi líquid.
Sílvia Munt dirigeix el nou text de Javier Daulte, Les Irresponsables, una comèdia protagonitzada per Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas sobre tres amigues que es disposen a passar un cap de setmana juntes, fora de la ciutat.
Les Impuxibles presenten el seu nou treball FAM; música, paraules, moviment i imatges per alliberar el cos de la pressió social: la imperfecció és bellesa. Les Impuxibles conceben el seu treball com un vehicle per fer sortir a la llum tot allò que en un escenari no es veu mai. Pot ser la violència sexual (Aüc), el patiment mental (Suite TOC núm. 6) o, ara, amb FAM, la pressió social sobre el cos, sobretot el de les dones. Com sempre, el seu discurs és poc […]
Sergio Blanco depura a cada nou projecte el procés cap a l’autoconeixement. Darrerament, aquesta essencialitat s’expressa amb la fórmula de la conferència. Ara torna en solitari amb Divina invención (o la celebración del amor), un text que dialoga amb Castelvines y Monteses de Lope de Vega. Un text sobre l’amor sense deixar cap aspecte noble o innoble a banda. Tot allò humà o brutal que ens transforma. Un viatge que farà acompanyat per Superman, Lancelot, Cleopatra o Escarlata O’Hara, però sobretot per la iconografia torturada […]
Un artista tan inquiet com Marcel Tomàs torna a sorprendre amb una nova aventura teatral i musical, ara compartida amb la big band del Girona Jazz Project. Els colors de Duke Ellington és una vetllada que ens trasllada al glamur dels elegants clubs nocturns on va triomfar la música d’aquest pioner i geni de la història del jazz.
És cantant i compositor, actor i escriptor, pallasso i bufó, però, per sobre de tot, Albert Pla és imprevisible. I en l’espectacle ¿Os acordáis? no farà una excepció! És el títol d’una de les últimes cançons que va compondre durant la pandèmia. Entre reflexió i ironia. Ara, sol sobre l’escenari, farà d’aquests temes recents un espectacle d’una poètica inusual, delicada, però, alhora, devastadora i punyent.
Christiane Jatahy, una de les creadores brasileres amb més renom internacional, proposa Entre chien et loup, una adaptació lliure de la celebrada Dogville de Lars von Trier per continuar amb el discurs polític i social que domina les seves obres.
Gardenia, que el 2010 es va veure a Avinyó i Temporada Alta, recollia les fascinants històries de nou persones -nascuts homes- que van decidir en un moment de la seva vida assumir una nova identitat com a dona. Una dècada més tard Alain Platel i Franck Van Laeck, tornen a revisar aquest projecte per aprofundir encara més en la idea del pas del temps i ho fan amb pràcticament el mateix repartiment. Hi ha una absència: Andrea de Leat. A la seva memòria va dedicat […]
Andròmines (Els tresors d’una nina de drap) de la companyia Samfaina de colors és un cant a l’amistat i a la llibertat que compta amb els ingredients habituals de la companyia: la música, la rondalla y el joc. Anem fins a les golfes de casa com a símbol de l’espai de joc. Allà jugarem amb la nina de drap, que s’ha descolorit. Potser està trista? Intentarem animar-la amb l’ajuda dels seus tresors: el joc, els contes i les cançons que sempre li han agradat tant. […]
Clara Segura i Enrico Ianniello protagonitzen Filumena Marturano, un clàssic d’Eduardo De Filippo que la Perla29 recupera sota direcció d’Oriol Broggi.
Fa més de 30 anys que el Leandre volta pel món amb el seu humor carregat de poesia, inspirada en el cinema mut, el mim, el gest i l’absurd. Ara, amb una troupe que ha crescut, presenta N’imPORTE quoi, un espectacle amb cinc pallassos amics i una porta. No cal res més per posar cap per avall el món. Posa un objecte senzill i comú a l’abast d’un clown i la bogeria està assegurada. També les rialles. Tot és possible quan cinc pallassos truquen al […]
Fugir del perill franquista i de l’amenaça nazi amb la responsabilitat de tenir el futur d’una família en cadascun de les decisions que es prenen és el que el director Ferran Joanmiquel projecta sobre l’escenari amb Cent dies i cent vides. Una mirada íntima a la incertesa de Montseny des que va travessar la frontera a El Pertús i s’endinsa en una lluita constant de peripècies, aventures i, sobretot, supervivència.
Nuye és la nova producció de la Companyia de Circ “eia”, que amb dotze anys de vida consagrats a parlar sobre relacions humanes amb el llenguatge del circ dedica el seu espectacle més nou a les relacions de parella i posa l’accent en el respecte a la diversitat. Vivim en un moment de la història en què, potser més obertament i profundament que mai, es parla molt sobre les relacions humanes. També es parla d’identitat i de binarisme, i aquesta discussió té un efecte directe […]
Söns per als més menuts és un concert i espectacle per als més menuts de casa molt especial, proper i màgic.
Una taula, dues intèrprets, l’Andrea i la Miriam, objectes i una pregunta: què hi ha darrere del silenci? Amb aquesta obra, Reboredo torna a envair l’escenari amb una gran taula com a espai de treball i ens porta la unió, la conversa artística i les perspectives de dues artistes a través de la comunicació dels seus cossos amb els objectes quotidians, vegetals i animals. Un espectacle clarament marcat per la pandèmia que recull les experiències i els canvis que la crisi sanitària ha provocat en […]
Bros és un espectacle protagonitzat per un grup d’éssers d’anònims on l’acció immediata és el motor de la trama. El mestre del risc Romeo Castellucci escenifica una comissaria de policia on sorgeixen temes al voltant de la llei, la responsabilitat individual i la col·lectiva. Una proposta basada en l’experiència del moment, fugint de qualsevol mena de preparació. Una història irrepetible de comèdia i violència.
Una taula és tot l’univers que necessita Andrea Díaz Reboredo per muntar un viatge evocador i explorador sobre com l’arquitectura és el reflex de la nostra cultura. Un subtil exemple de teatre dels objectes. Quantes vegades hem transformat una taula parada per menjar en un camp d’històries? Aquest joc d’infantesa s’ha convertit en mans d’Andrea Díaz Reboredo en una íntima funció teatral per explicar, mitjançant objectes quotidians (una forquilla, un plat), la vida d’una casa i la seva memòria social, familiar i econòmica. M.A.R. també […]
El dolor és una constant en l’obra d’Angélica Liddell. Per tant, que arribés l’encreuament amb el món del flamenc només era qüestió de temps. Com diu la mateixa artista, no cal cantar ni ballar per ser flamenc, només et cal una causa. I aquesta causa pura és el seu sofriment. Un mal de l’ànima que porta com a adjectiu el mot terebrante: el patiment causat per perforar una part del cos ja adolorida. Terebrante és un monòleg inspirat per la figura del cantaor gitano Manuel […]
Macarena Recuerda presenta That’s the story of my life la seva premiada autobiografia audiovisual. Els records, els moments que ens deixen empremta, aquelles fotografies que, sense veure-les, podem recrear detalladament amb els ulls clucs, aquells elements que formen part de les nostres vides. Macarena Recuerda construeix la seva pròpia vida en directe a través de flaixos de memòria que s’enllacen entre si, s’ordenen i donen lloc a una biografia audiovisual. Per mitjà de l’stop-motion i altres tècniques d’animació d’objectes, l’artista recrea fotografies familiars representant tots […]
The Mountain, de l’Agrupación Señor Serrano, una formació experta en noves dramatúrgies, combina en escena la primera expedició a l’Everest, l’èxit de la qual és encara avui incert, amb Orson Welles sembrant el pànic al seu programa de ràdio La guerra dels mons, jugadors de bàdminton jugant a beisbol, un web de fake news, un dron que escruta el públic, molta neu, maquetes, ràdio, pantalles mòbils, imatges fragmentades i Vladímir Putin dissertant satisfet sobre la confiança i la veritat. La peça, una indagació sobre la […]
En el marc de Dansa: Quinzena Metropolitana de Barcelona, us oferim a una trobada insòlita: RRR, amb l’art indòmit de Frederic Amat aliat amb l’experimentació sonora de cabosanroque i la dansa electritzant de La Veronal.
Conferència espectacular és una particular “classe magistral” sobre les arts escèniques interdisciplinàries que combina la paraula amb la manipulació d’objectes, l’acció coreogràfica i el teatre d’ombres. Un recorregut audiovisual per la història del teatre no convencional a Catalunya i la resta d’Europa, a través de les vivències de l’artista escènic David Espinosa. Es tracta d’un espectacle divulgatiu on s’explica què són les noves escenes i què ha impulsat el sorgiment dels formats teatrals més innovadors, de l’arribada de l’electricitat al teatre fins a l’era digital, […]
Crisálida ha nascut per ser interpretada (o exposada) en molts altres espais: un teatre, una galeria, una plaça… Entesa com un terrari, la seva escenografia no deixa indiferent: amb públic a banda i banda, una habitació de vidres transparents serà l’hàbitat en què el coreògraf i ballarí Antes Collado expressi a través dels moviments i faci reflexionar sobre la creació de noves formes de viure i de sentir els nostres cossos.
El coreògraf Marcos Morau, director de la Companyia La Veronal, reprèn a Sonoma les essències d’una peça que va crear el 2016 a partir de la figura del cineasta surrealista Luis Buñuel, renunciant a construir significats i convertint en estrany allò que ens resulta més quotidià. La paraula “sonoma” no existeix al diccionari. No obstant això, conté partícules del grec soma (‘cos’) o del llatí sonum (‘so’). Cos de so i so del cos. Avui vivim la història amb presses, tan ràpid, que amb prou […]
Una celebració de la bellesa sorgida de l’imperfecte, la simetria i l’irregular. La coreògrafa i ballarina Lorena Nogal, membre de l’aplaudida La Veronal, presenta un manifest expressat a través d’un cos vulnerable que flota i es mou entre el seu passat i el seu futur.
Per a aquesta Saison de Cirque (“temporada de circ”), el Cirque Aïtal proposa un espectacle que explica l’essència del circ i, com no podia ser d’una altra manera, s’acompanya de números espectaculars, magnífics, divertits i executats per uns artistes excel·lents. La parella artística explorarà la història i tradició circense que cadascun dels seus companys d’arena porta dins. Un espectacle on el circ antic i íntim es fon amb un nou circ indefinible.
Després de Hostiando a M, Agnès Mateus i Quim Tarrida presenten Rebota rebota y en tu cara explota, una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social. Un espectacle de denúncia per començar a dir les coses pel seu nom, per vèncer la por. Contra els tabús contemporanis i la nostra hipocresia.
A Aucune idée el director suís Christoph Marthaler comparteix amb el públic, amb la música de Martín Zeller, la bella història sobre com va conèixer l’actor escocès Graham F. Valentine als anys setanta i com la seva relació va créixer amb el temps, alhora que, junts i separats, trobaven el seu racó en el món del teatre. Una proposta íntima en radical contrast amb els muntatges gairebé operístics que acostuma a construir Marthaler.
L’estreta relació entre el naixement i la mort, la pèrdua i el dolor convertits en poesia i en bellesa i els adeus radicals, incomprensibles i volàtils: això és del que ens parla l’americà William Kotzwinkle en la seva novel·la autobiogràfica. El nedador del mar secret proposa una visió diferent, especial, crua i tendra sobre la mort d’un fill acabat de néixer. Vivències de Kotzwinkle que, vistes des de la perspectiva masculina, prenen un simbolisme i un pes important en el relat d’aquest fet tràgic, sovint […]
Moon Ribas i Quim Girón porten a escena Fenomen, un espectacle ple de poesia, que es basa en la matèria del gel i els diferents estats que adopta. Quizás hayáis oído hablar sobre Moon Ribas, una artista vanguardista de Mataró que un día decidió aplicar la cibernética al arte y a su propio cuerpo. Durante más de seis años, llevó unos implantes en los pies que le permitían detectar el movimiento de la corteza terrestre en tiempo real para aplicarlo a sus creaciones coreográficas. Ahora, […]
Separada en dos mòduls, una instal·lació i l’acció sobre l’escenari, TOUR és d’aquelles obres que aconsegueixen despertar tots els nostres sentits. TOUR de Carla Farreny ha volgut pujar a l’escenari la tècnica artesana del torn de terrissaire i el seu treball de mans. Entre llums, música i fotografia, aquesta tècnica manual, sovint desconeguda i secreta dins els tallers, es confrontarà amb l’exhibició i la visibilitat d’un ofici com el del trapezista.
Mellizo doble és una bogeria a dos, de Israel Galván i Niño de Elche, una proposició única, al mateix temps clàssica i contemporània, amb un peu a la tradició i l’altre a la innovació. Un espai de trobada on posen en comú tot el seu coneixement del flamenc més clàssic per fusionar-lo amb les avantguardes del segle XX.
Sergi Belbel torna a Samuel Beckett amb Final de partida, un text que adquireix un nou significat a partir de l’experiència viscuda pel món després de l’esclat de la pandèmia el 2020. Ara, puja un altre cop a l’escenari amb un repartiment d’intèrprets catalans estel·lar, encapçalat per Jordi Boixaderas, que torna als escenaris després d’una llarga absència, i Jordi Bosch.
Clàudia Cedó presenta Els àngels no tenen fills, un text sobre els drets sexuals i reproductius de les persones amb diversitat funcional. Teatre de testimoni que planteja preguntes que la majoria no s’ha fet segurament fins ara. Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat?
A l’Hotel Col·lectiu Escènic, establiment imaginari dedicat a la dansa contemporània, cada habitació és un nou projecte d’un hoste convidat. Aquest espectacle obrirà la clau de la habitació número 11, dedicada a la vergonya (honte en francès), el concepte escollit per la ballarina i coreògrafa Lisi Estaras per desenvolupar un projecte centrat en la relació del cos i les emocions, i que uneix l’escena catalana i la belga.
El dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón torna als escenaris catalans amb un text propi: Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), estrenat al festival Temporada Alta 2020. Un monòleg interpretat per Joan Carreras, que fa d’actor que fa de Ricard III, el malvat shakespearià per excel·lència. PREMIS: Premi Max a millor actor (Joan Carreras) Finalista a Premi Max a millor espai escènic (Laura Clos ‘Closca’) Premi Butaca a millor actor (Joan Carreras) Premi Butaca a millor producció de petit format
La mala dicció és la darrera obra de la trilogia de la Cia. Indi Gest que rellegeix les obres de Shakespeare. Aquesta pren Macbeth com a punt de partida per posar en escena una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació. La mala dicció completa la trilogia encetada per La caiguda d’Amlet (o La caiguda de l’ac) (2007) i seguida de L’empestat (2015), fruit d’una personal relectura de les tragèdies de Shakespeare. Si la primera es va influenciar de […]
Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe.
Fragile 2.0 és la tercera producció de LaBú Teatre. Un espectacle per a tots els públics basat en el moviment i la creació d’imatges visuals poètiques de gran impacte. Un món indefinit i vulnerable construït amb objectes i materials ordinaris, transformats en una cosa extraordinària. Quadres visuals en moviment amb uns éssers que sembla que caminen per la corda fluixa. Amb el seu primer espectacle, Bianco, van emocionar i entusiasmar petits i grans arreu del món.
Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta és un projecte de creació de Projecte Ingenu que parteix del text shakesperià de La Tempesta per a fer una posada en escena propera al teatre-dansa on el vell Pròsper (interpretat per un ballarí, Víctor Rodrigo), viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida.
La directora Magda Puyo s’endinsa en l’univers de Caryl Churchill, una de les veus més experimentals de la dramatúrgia anglesa, amb aquesta peça estrenada l’any 2016 al Royal Court de Londres. I només jo vaig escapar-ne és una visió de com la catàstrofe pot entrar –o no– en les nostres bombolles socials, avui més viva que mai i interpretada per quatre grans bèsties de l’escena: Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña.
Carme Portacelli presenta La Víctor C. una obra basada en els llibres Tots els contes (volums I, II i III) i Mosaics de l’autora Víctor Català, en què, des del llit, explicarà a un jove aficionat al periodisme records de la seva vida. Alguns amb tota mena de detalls; d’altres amb episodis amagats. Mentre ella recorda i es deixa descobrir, el jove periodista creurà que ha aconseguit un retrat ben complet de la modernista de l’Escala. Però Víctor Català, ja ho sabem, té moltes històries […]
A El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc Josep Maria Miró ens proposa un monòleg on una única veu —la de Pere Arquillué— comparteix amb el públic els secrets d’un petit poble on, aparentment, mai no passa res. Dirigit per Xavier Albertí, l’espectacle també és un d’aquests projectes on Arquillué cerca reptes artístics personals, com el Primer amor de Beckett. Un gran autor, un gran director i un gran actor per a un text que deixa empremta.
Parné és activisme de gènere i de classe, un espectacle de creació i innovació de les varietats, els cuplets i la revista. Glòria Ribera treballa per la recuperació i la revisió de la cançó d’avanguarda dels anys vint que la història de l’art no ha sabut entendre.Amb l’humor per bandera, replanteja el fet escènic com una experiència transversal davant d’una falsa nova normalitat. Un collage de política i glamur que reivindica la vida més enllà de la norma.
Voleu descobrir què hi ha dins el Pot Petit? Després de l’èxit del concert teatralitzat dels 10 anys, aquest Nadal torna l’espectacle que tan bona acollida va tenir entre els espectadors. **Les criatures fins a 2 anys no paguen entrada sempre i quan no ocupin butaca. A partir de 2 anys paguen.
El personatge d’Ofèlia sempre ha fascinat poetes i pintors, sobretot els representants del decadentisme de finals del segle xx. Àlex Rigola s’afegeix a aquest interès amb una aproximació onírica a la peça shakespeariana seguint les passes d’Ofèlia. Un monòleg per a un grup reduït d’espectadors, que es podran desplaçar per l’escenari de la tragèdia.
To Move in Time és un monòleg escrit per Tim Etchells per al performer i col·laborador Tyrone Huggins, on un protagonista sense nom es pregunta, amb un to juganer, què faria si pogués viatjar enrere i endavant en el temps. Una peça que explora amb humor i melancolia allò què val la pena cuidar.