SÂLMON< 2020
El SÂLMON<, el Festival dedicat a la dansa, la performance i les arts vives contemporànies, es celebrarà en la seva 8a edició del 30 de gener al 16 de febrer en diferents espais de la ciutat.
El festival vol ser un altaveu de l’ecosistema artístic de la ciutat promovent la trobada entre comunitats diferents (artistes, públic i professionals). La idea és que s’estableixi una relació coherent amb les estructures còmplices que permeten que el públic pugui gaudir de la proposta de l’artista més enllà del moment puntual del festival i que, més enllà de proveïr d’un espai de representació, el festival permeti la interacció i la participació del públic perquè aquest s’involucri.
Susanne Kennedy versiona a Drei Schwestern: Les tres germanes de Txékhov sota la premissa de l’etern retorn. Volem controlar el nostre futur o alliberar-nos de la repetició? La directora holandesa Susanne Kennedy porta a escena instal·lacions performatives a partir de textos teatrals. Ha treballat autors com Henrik Ibsen, Enda Walsh, Sarah Kane o R. W. Fassbinder, entre altres. El 2013, va ser elegida Jove Directora de l’Any per la revista Theater Heute i el 2017 va rebre un dels Europe Prize New Theatrical Realities. Des […]
La obstinació de la companyia El Conde de Torrefiel amb l’enderrocament de fronteres i etiquetes continua amb KULTUR, spin-off de LA PLAZA, muntatge que flirtejava amb la instal·lació museística i que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica 2018.
La coreògrafa d’origen grec recentment establerta a Barcelona, Georgia Vardarou, presenta la peça Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? L’obra ha estat nominada per Anne Teresa de Keersmaeker per formar part del programa de suport a la creació del Dance Umbrella del Sadlers Wells de Londres, una de les principals cases de dansa contemporània en l’àmbit global. Amb trajectòria a l’escena belga, aquesta artista sorprèn pel rigor de la seva investigació coreogràfica i la seva qualitat interpretativa. […]
Caixa per guardar el buit és una instal·lació d’art contemporani i dansa, on l’escultura -que es presenta com una “caixa tancada”- és un lloc per explorar amb el cos. Activada pels cossos de dos ballarins, la caixa s’obre, es plega, s’expandeix, i crea un clima de comunicació i de descobriment que acaba amb la revelació de l’interior de l’escultura, on ens adonem que el nostre cos també és un lloc. El cos es l’últim lloc. ELS CREADORS Fernanda Fragateiro, nascuda a Portugal, ha dut a […]
Ça va exploser [Això explotarà] és una peça creada per João Fiadeiro i Carolina Campos que presenta la història d’una crisi. La crisi d’una trobada. Amb els altres, amb un mateix, amb el món. A la superfície tot sembla estar tranquil … les paraules i els gestos s’acomoden en el protocol fictici de les relacions i ocupen l’espai de la intimitat construïda. Coses i esdeveniments ocorren en les esquerdes d’aquesta ficció. Quines idees fem servir per pensar amb altres idees? Parlem la mateixa llengua? Són […]
Schumann Amateur és el tercer episodi de la sèrie creada per Ruben Ramos Nogueira.
Flamenco is not a crime és el set audiovisual més flamenc de Los Voluble (Pedro i Benito Jiménez). La seva relació amb el flamenc ve de lluny. Des de la seva remescla audiovisual, que practiquen des de fa més de vint anys, el flamenc ha anat apareixent a manera de samples, veus, imaginaris i col·laboracions. No és estrany que abans o després es convertís en un dels eixos centrals del seu discurs.
Bárbara Sánchez presenta la peça VÁRVARA, on proposa un apropament feminista a l’arquetip cristià de la Maria Magdalena.
IMAGO-GO és una peça de dansa creada per Marta Izquierdo [lodudo] Producción, que gira en torn de la figura de la ‘majorette’. La peça es construeix a partir dels atributs de la ‘majorette’ (vestit, pal, verticalitat) i del seu vocabulari corporal (‘high-stepping’, ‘twirling’, ‘parade’, alineaments, figures geomètriques, cànons, unísons). El seu llenguatge està inserit en el cos dels intèrprets i desenvolupat en contacte amb la seva subjectivitat. La ‘majorette’ es desplaça i s’expressa així en altres codis coreogràfics: els del ballet, la dansa contemporània, la […]
El col·lectiu de creació escènica multidisciplinar Los Detectives presenta l’espectacle Pienso casa, digo silla. Pienso casa, digo silla és la continuació de l’últim treball conjunt de Los Detectives, Kopfkino, on encarnaven cossos cinematogràfics femenins per qüestionar la influència de la ficció en la construcció de la identitat pròpia. En aquesta ocasió se centren en les experiències de les visionàries de l’edat mitjana per confrontar-se amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat. Què és l’experiència visionària i com es podria traduir en […]
Soundtrack es una peça de música, arts escèniques i performance creada per Oscar Bueno. Soundtrack és una banda sonora i també és la banda sonora d’ella mateixa. A la vegada són moltes bandes sonores, tantes com oïdors hi hagi, tantes com intèrprets hi hagi. Perquè la ‘oïdora’ i la intèrpret són la mateixa persona. El performer és la partitura: una partitura que manipula moltes partitures. A Soundtrack es treballa la idea de ‘sonidació’: una paraula inventada a través d’una petita deriva etimològica. Sonidació: acció i […]
